Ressaca emocional després de l'homenatge a Sente Fontestad a Ciutadella

A Ciutadella només hi ha dues coses que posen d’acord a tothom: Sant Joan i Ja t’ho diré. Tots dos, la festa i el grup, son pàtria i patrimoni, motiu d’orgull popular. L’inoblidable concert de dissabte vespre ho posà de manifest. Abans de començar, l’Associació Contra el Càncer regalà una carota a cadascun dels Ja t’ho i, en acabar, amb tots els músics fent-se la foto de família davant el públic, uns i altres s’arrencaren a corejar el «Ciutadella, Ciutadella, oe, oe, oe». Ja només hi manca que l’Ajuntament els hi dediqui un carrer. A Dalt la Sala ja estan tardant.

Per acabar-ho de rematar, com ja va passar set dies enrera a Girona, el tema escollit per evidenciar l’homenatge a Sente Fontestad, el seu bateria, va ser «Així i tot». Una cançó tan arrelada i santjoanera que tot els cavallers es senten l’amo en Joan quan arronsen o corren s’ensortilla a Es Pla. I mestre Joan, Mesquida, ja està preparat per fer sonar aquest himne amb la Banda.

La gravació d’una actuació a televisió en 2021, juntament amb Cris Juanico, ha permès fer-lo reviure en aquesta cançó, on toca la bateria de forma sincronitzada amb la resta del grup i ho remata amb un somriure etern que es clavà, directe, al cor de les prop de 4.000 ànimes que omplien la Plaça de La Pau.

Els grups del qual era mànager, Obeses i Leonmanso, els components de l’orquestra Si Fa Sol i els seus antics companys de banda li dedicaren l’actuació des del primer moment. Com ja van fer a La Mirona, sortiren amb el so de la sèrie «El hombre y la tierra» i el seu primer gest va ser girar-se cap a la pantalla que presidia la part central de l’escenari per descobrir la imatge den Sente. Molt més que el bateria. També l’amic, l’home equilibrat que posava pau i ordre, l’auxiliar de farmàcia, l’actor de teatre, el locutor de ràdio que posava música al programa ‘Onda 2’ amb el seu amic Neda, el ‘rockero solitario’ que signava articles al setmanari El Iris, el que va ser regidor, que duia el bar Clúnia i després va obrir el «Si véns cafè» a Es Molí. Però, sobretot, el fill de can Vicente, el barber de Ses Voltes, que és com més se’l coneixia.

De fet, els cinc al·lots que un fred febrer de 1991 van deixar Menorca per anar a fer les amèriques a Catalunya mai no han renegat de la seva identitat, al contrari. Als concerts, sempre s’han presentat com en Charli de Can Roseta, es Titi, el doctor Fly i en Cris Tòfol Juanico. I li han cantat a la mar, a sa roqueta i han recercat en el lèxic menorquí per posar lletra a les seves cançons.

I així han aconseguit que tot Ciutadella, i els centenars de menorquins d’altres pobles, mallorquins i catalans que dissabte eren darrera l’Oar els veiessin com fa 35 anys, quan actuaven al pati de l’institut o des Born per arreplegar doblers per gravar el seu primer disc o pigar el bot a la península.

Molts dels assistents que ja passen dels 50 van ser testimonis d’aquella època. Es van passar els cassets pirata amb les maquetes, els van posar als pisos d’estudiants i dissabte van cantar «Ei, Joan», «El Último Verdugo», «Mirall màgic» i «Suspès en l’aire» amb el mateix entusiasme que quan eren joves.

«No mor es que se’n va/només mor es que s’apaga», li cantava dissabte en forma de rap Lluís Juaneda (Orgànic) al seu conco, Sente Fontestad, en «Tenc es cor calent».

«Sa vida dels menorquins no seria la mateixa sense sa vostra música», escriví ahir a les xarxes    Cristina Àlvarez, directora del Cor d’Amics de s’Òpera. Pensen igual les centenars de persones que encara omplen les xarxes de vídeos i missatges dedicats al grup. I, com no, la cinquantena de músics menorquins, de diferents formacions, que, des del primer assaig del 27 d’octubre al Casino Nou, han viscut el «somni» de poder compartir escenari i retrobada amb els Ja t’ho. Una experiència inèdita i irrepetible que el quintet ha tingut l’encert de viure amb els 66 amics que Cris Juanico ha inclòs en el grup de Whatsapp i a través del que ha donat forma a aquesta iniciativa. Només hi han mancat Tolo Torres, antic tècnic de so, i Francis Ortiz, un dels primers cantants.

«Tot ha estat com ens havia promès i encara més», destaca el guitarrista Pacífic Camps, una de tantes veus que reconeixen al cantant la feinada que ha fet, amb altres artífexs a l`ombra, com l’exUmpah-pah Pau Marquès, Xavi Fortuny o l’empresari Juli Rabal, que s’ha bolcat des del Jazzbah i el Casino 17 de Gener en posar totes les facilitats.

Però el concert també ha tingut una cara menys amable. Haver de convertir la plaça amb més aparcament de la ciutat en un improvisat recinte de concerts, per poder donar cabuda a 3.700 espectadors i així no deixar ningú fora, ha obligat a treure tots els cotxes durant tres dies. Conscient de les molèsties, Juanico demanà disculpes als veïns, que seguien el concert fins i tot des de les balconades de les seves cases a l’altra punta de la plaça.

Tot i l’imponent escenari i la riquesa instrumental, el públic situat més a les bandes es queixà també que no sentia bé la música. Però fins i tot els més crítics ho disculpaven. No són gens freqüents concerts d’aquest tipus, i més del grup amb qui més s’identifica Menorca. Bé que ho sap IB3, que ha    enregistrat a vuit càmeres el concert, que emetrà per Nadal, i ha encarregat a la productora Empàtic un documental que deixarà testimoni de l’enorme llegat del grup.

Quan tot acabà, els músics es van començar a abraçar de forma espontània. Molts marxaren a la carpa convertida en camerins entre llàgrimes. I els Ja t’ho, amb els ulls vidriosos i les ganes contingudes de més. Cris Juanico reconeix que la gran resposta popular els ha donat «empenta» i Sebastià Saurina (Titi) iJesús Moll (Fly), els autors de les cançons més populars, confessen que no han deixat de crear.

Hi ha tan caliu i han tornat a tocar tant la fibra de Ciutadella i dels seus seguidors dins i fora de Menorca que la pregunta en boca de tots era la mateixa: I ara què? Ja t’ho diré...