El pròxim concert de la formació menorquina de metal simfònic Najash, el dia 30 de novembre a Ciutadella (Sala Multifuncional, 21 hores), tindrà un al·licient molt especial. Permetrà als seus seguidors habituals, i a aquells que encara no hagin descobert aquesta proposta musical autòctona que va debutar ara fa mig any, escoltar la seva primera cançó pròpia, «En terra, en mar».
Suposa l’estrena com a compositora d’una de les seves vocalistes, la soprano Marina Plovins. És l’adaptació al metal simfònic, i en català, de la llegenda menorquina de la núvia d’Algendar. Una primera mostra, un avançament en forma d’esbós, de «En terra, en mar» es va sentir al darrer concert de Najash, a Sant Lluís, però la mateixa Plovins comenta que des de llavors s’han fet importants modificacions, que han permès tenir un tema més rodó. A Ciutadella ja s’interpretarà la versió final.
Plovins comenta que el metal simfònic acostuma a tractar llegendes, històries bèl·liques, batalles terrenals o emocionals. La soprano va decidir atendre les peticions que rebia el grup de passar de les versions d’altres formacions a tenir temes propis, i fer-ho amb una història pròpia, «havia de ser una cosa nostra». La història coneguda de la núvia d’Algendar, però, canvia una mica a la cançó. «Li vaig donar una volta, un gir», comenta, «vaig donar més autonomia a la protagonista, reflexionant sobre si en realitat ella no estava enamorada del musulmà. Està més adaptada al segle XXI».
Plovins compta amb una formació i una trajectòria professional clàssica, i açò té la seva influència a la cançó, en la qual, afirma, es reconeixen les tonades del «Claro de luna» de Ludwig van Beethoven o de l’ària «Il dolce suono» de l’òpera «Lucia di Lammermoor» de Gaetano Donizetti, obra que també presenta coincidències temàtiques. Amb tot, manté la força del metal.
La soprano assegura que partia del hàndicap de no ser compositora, «la gent del clàssic ens dedicam més a interpretar, havia fet arranjaments, però partir de zero no ho havia fet mai. Me feia il·lusió i ganes, i m’hi vaig ficar». El metal simfònic no li venia de noves. L’escolta des de joveneta, quan ja cantava en grups heavys. Sobre si ha obert una faceta nova de la seva carrera com a compositora, és cauta. «Tenc mil idees més, però vol molt de temps», que no sempre té. Anima els seus nou companys de Najash a provar-ho per ampliar repertori.
Generico
Una setmana concentrada i un intens procés col·laboratiu
Una vegada presa la decisió de compondre, Marina Plovins es va «tancar una setmana» per donar forma a la cançó. Ningú no coneixia les seves intencions. Quan va tenir forma, la va presentar a la seva parella i membre deNajash, Óscar Amieva, que la va estalonar. «Fins que no vaig tenir una segona opinió no la vaig presentar, com a punt de partida, a la resta del grup». Després es va iniciar un procés col·laboratiu. Plovins va escriure les parts vocals, de piano, del quartet de corda i el baix. Va deixar per a Jairo Carreras la part de guitarra i amb Óscar Carreras van resoldre la bateria, «ho vam aclarir». A més, amb diferents aportacions dels membres de Najash, van introduir modificacions per millorar la peça, sempre sense alterar el nucli de la seva proposta. «Ara és més elaborada, però mentre no s’enregistra, sempre és una cosa viva», apunta.