Síguenos F Y T I T R

Les Jornades de Recerca reclamen donar més valor al periodisme local

La convocatòria de la ‘Martí i Bella’ permet valorar el pes dels mitjans locals durant la democràcia

Fernando Jáuregui va reclamar la reforma de la llei electoral i de la Constitució

| Ciutadella |

El valor del periodisme local des dels inicis de la democràcia s’ha posat al descobert gràcies a les Jornades de Recerca Història que ha celebrat la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella durant tres dies al Cercle Artístic. Les ponències i comunicacions d’autors locals han aportat dades noves sobre quina ha estat l’aportació dels mitjans locals des del 1978.

Per altra banda, experts de la comunicació d’àmbit nacional, van posar en contrast els papers dels mitjans i dels partits polítics durant la transició i la situació actual de crisi. Fernando Jáuregui va posar l’accent en la inestabilitat política i els seus efectes de contagi, per aquest motiu reclamà una reforma de la normativa electoral i de la Constitució per aconseguir un equilibri polític i territorial.

Antonio Cañellas, membre de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, es va centrar en l’alternativa conservadora de la transició, que en la seva documentada opinió, es va iniciar el 1966.
Ana Azurmendi, experta en l’anàlisi de la televisió, va analitzar el risc de continuïtat de les televisions autonòmiques. Va aportar dades d’audiència i pressupost, i com les tendències del consum de televisió els van en contra.

Ana Azurmendi va descriure un panorama preocupant per a les televisions autonòmiques, amb un alt cost, poca audiència, tot i que defensa la seva aportació social i cultural.

Dades noves dels mitjans locals

Les comunicacions de temàtica local també van ser molt interessants. Miquel Àngel Marquès va descriure l’evolució de les revistes locals. Josep Al·lès va explicar amb detall les aportacions de «El Iris». Nel Martí va descriure la veu menorquinista de «Menorca socialista». Josep Bagur va explicar la història de la Televisió Menorquina entre el 1989 i el 2011 i va plantejar la necessitat d’un mitjà audiovisual insular. Josep Pons Fraga, en una ponència que va llegir Miquel Àngel Limón, va presentar dades noves sobre la història d’«Es Diari», i les seves dues refundacions, la del 1955 i la de 2013, aquesta amb la integració amb «Ultima Hora Menorca» i una nova composició del Consell d’Administració.

Antonio Cañellas va parlar sobre «l’alternativa conservadora» a la transició.

Sebastià Serra va aportar informació sobre mitjans escrits que han tingut un pes divers d’ençà el 1978. Va citar «Norax» (1978), «Boinder» (1986), «Menorca gràfica» (1986), «Cap de Ponent» (1990-2001), «La veu de Menorca» (1997-2000), «Es carrer de Menorca» (2006-2008). Sebastià Rotger va donar valor a la feina dels corresponsals de mitjans nacionals, amb una visió inèdita. Pere Bagur va descriure l’expansió i la decadència del periodisme radiofònic a l’Illa.

Generico

Miquel À. Limón fa inventari de 140 publicacions entre 1978 i 2024

L’historiador, acadèmic i escriptor Miquel Àngel Limón fa oferir una ponència de clausura de les jornades que és el fruit d’un dels seus treballs d’investigació. Ha fet inventari de les publicacions escrites editades des de l’aprovació de la Constitució fins avui. En surten 140, una quantitat molt considerable si ho comparam, per exemple, amb un període molt més extens, des de 1811 a 1974, en què es van publicar 277 títols, segons un recull presentat per Lluís Alemany en un treball a la «Revista de Menorca».

Lo más visto