Sonen les campanes de la Catedral i en un meravellós espai entre antics hortals des Pla, davall d’una cova il·luminada, vuit músics posen música al diumenge presantjoaner que cau, com foc, damunt el port de Ciutadella. 130 privilegiats assisteixen a l’estrena mundial de la «dansa còsmica», envoltant, i els «cants a la imperfecció», en anglès, que Joan Pons ha creat des de la nuesa de la seva guitarra. I allà, entre pedra de marès i florides buguenvíl·lies de l’entorn que el filàntrop luxemburguès Jean Paul Goerens i la seva esposa Marie Hélène Berahel han amarat durant anys, «cavalca la cua del cometa en un vol sense por». Com si fos Jeff Buckley o, millor, el recordat David Crosby, el fill del reconegut baríton de Ciutadella ret homenatge a la música dels 70, des dels Grateful Dead als Crosby, Stills, Nash & Young, en un exercici molt personal de «folk rock punk» que omple, capa damunt capa, totes les harmonies que caben en una cançó.
El projecte, explica Pons, neix de l’amistat i complicitat musical amb Fel Almagro, amb qui fa deu anys compartia sons de ritmes i guitarres més rock com a ‘Vegetarian Zombie’. Una banda que va acabar el seu periple en 2019 i que, sis anys després i reconvertits en Wearebrdgs, agafa un rampell marcadament acústic. Serè, introspectiu, de connexió emocional, que Joan Pons cerca també en les seves lletres.
«Learn to dance», la cançó «que ho ha canviat tot i ha empès aquest projecte», ho reflecteix amb claretat. «Ets el ritme en aquest desordre, la nota que sempre s’ha desviat, amic meu. Aprèn a ballar», canta en Joan. I les veus de Carme i Joan Taltavull que l’acompanyen en els cors fan ballar els sentiments de qui ho escolta. Amb la guitarra de Dani Febrer, el contrabaix de Fel Almagro, la percussió de Dani Benejam, els teclats de Bea Álvarez i la flauta de Javi Moreno omplint de llum cada acord.
«El que cercam és que l’epicentre sigui la cançó, sense virtuosismes. Només aportar allò que la cançó demana», comenta en Joan, qui diu estar «molt satisfet» de com, pas a pas, va anar incorporant a nous músics al projecte. «Va ser molt polit comprovar com tothom que venia a provar ens acabava aportant un nou ingredient». I així va ser com «el format acabà originant el contingut». Un projecte que aquest estiu només es podrà disfrutar en directe a Torre Saura (Ciutadella) i es Migjorn Gran, però que la tardor possiblement s’enregistri en un disc.
A Wearebrdgs, res no s’assembla al que ja has escoltat. És l’antítesi a una cançó de moda. Simplement, música. I, en «bag of fries», tot queda ben clar: «No, no m’importen els vostres like…No llegiré els vostres comentaris, només vull la meva bossa de patates fregides».
I s’acomiada, com correspon, amb un «Adiós». Així es diu el tema amb el qual tancà el concert. «He perdut tant de temps, ofegant-me en dubtes, cent mil nits, perdent el cap. Adéu», diu. I mentre la nit comença a guaitar, canta: «el sol es pon, però he donat el millor de mi…».