El cantant baix-baríton alaiorenc Simón Orfila va rebre ahir el guardó que l’acredita com a millor cantant en la categoria masculina dels VIII Premis Ópera XXI, en un acte celebrat a la Sala Martín i Soler del Palau de les Arts Reina Sofía, de la Comunitat Valenciana, que va comptar amb la direcció d’escena d’Emilio López i amb Ramon Gener com a mestre de cerimònies.
Orfila ha rebut aquest guardó per la interpretació dels personatges Escamillo en «Carmen», de Bizet, en el Gran Teatre del Liceu el gener de 2024 y en la Fundación Baluarte el febrer de 2024; Zaccaria en l’ópera «Nabucco», de Verdi, en el Teatro de la Maestranza el juny de 2024; Ramfis en «Aida», de Verdi, en A Coruña el setembre de 2023; Ataülf en l’ópera «Galla Placídia», de Jaume Pahissa; i Andrés de la sarsuela «Juan José», de Sorozábal, ambdues en el Teatro de la Zarzuela el març i l’abril de 2024.
El passat febrer es va anunciar que vostè havia estat distingit amb el Premi Ópera XXI com a Millor Cantant en la categoria masculina de 2024, quina va ser la seva reacció?
—La meva primera reacció va ser de sorpresa i després de molta emoció, perquè sincerament no m’ho esperava, fa vint-i-set anys que cant i no m’havien donat mai cap premi i va ser una sorpresa molt, molt agradable.
El jurat justifica el guardó per la seva interpretació de cinc personatges diferents, la quantitat més elevada en un mateix cantant de totes les edicions, com ho valora?
—La temporada passada va ser una temporada de molts de debuts de diferents personatges, he hagut d’estar molt concentrat, he hagut de fer molta feina, per açò mateix, perquè estàs cantant un personatge i mentre n’estàs estudiant altres tres i fins i tot quatre. I que em donin aquest premi perquè ho hagi aconseguit fer-ho per jo ha estat tot un repte en la meva carrera musical.
Si hagués d’elegir només un d’aquests cinc personatges, amb quin es quedaria?
—Elegir-ne només un és molt difícil, és com quan li demanes a un l’avi quin és el seu net preferit. Jo li tenc molt de carinyo a Escamillo de «Carmen», és un personatge que he cantat molt, després m’agrada molt Mustafà de «La italiana en Argel» i ara darrerament m’agrada molt interpretar Zacaria de «Nabucco».
¿Quins van ser els debuts d’aquests personatges que comenta?
—Vaig debutar a «Juan José» de Sorozábal, «Gal·la Placídia» de Jaume Pahissa també va ser un debut, com «Don Pasquale» de Donizetti i Ramfis d’«Aida».
Ja duim prop de sis mesos d’enguay, quina valoració fa d’aquest primer semestre?
—Aquesta primera meitat de l’any està sent un semestre molt intens, però a la vegada molt enriquidor professionalment, he cantat «Nabucco» a Colonia, «Aida» a Frankfurt, «La favorita» a Bilbao, entre altres. La veritat és que estic molt content de com em va i tenir feina és sempre el més important.
Vostè ha comentat que participar en «La tabernera del puerto» era un somni que tenia des que era adolescent, per què?
—A «La tabernera del puerto» li tenc molt de carinyo, és una obra que fa anys es va fer en el Cine España d’Alaior, jo era molt petit, però tenc records que a la meva família li agradava molt aquesta sarsuela, en què fins i tot feien papers. Tenc molt bons records de cantants alaiorencs que per jo en aquells moments eren ídols meus que interpretaven la sarsuela de Sorozábal i la veritat és que era un somni. Jo del «Despierta negro» sempre pensava a vam si un dia pogués fer la romança de Simpson i a més estic molt content d’haver-lo pogut debutar en el Teatro de la Zarzuela.
Vostè ja du vint-i-set anys de carrera professional, en quin moment es troba?
—Em sent una persona molt afortunada i, a part de tot açò, el que jo sempre intent és millorar i fer molta feina per treure el millor de jo. Per tant, estic molt agraït i a la vegada emocionat per haver rebut aquest premi que reconeix l’esforç que faig dia a dia.
Deixem per un moment els escenaris de banda, el passat mes d’abril va fer un curset de formació per a joves a Jaén, com va anar? Va quedar content? En sol fer més al llarg de l’any?
—Aquest curset va ser molt enriquidor, consider que tot el que m’han ensenyat a jo els grans cantants amb els quals he tingut la fortuna de fer feina, també ho puc transmetre a la gent jove que comença en aquest món. Quan m’ho van demanar, i aprofitant que estava de vacances, em va venir molt bé anar allà a fer uns dies amb aquesta gent jove i poder-los contar un poc el que jo pens i el que m’han transmès. Va ser molt enriquidor, em va agradar molt, el que passa és que no tenc temps per poder-ho fer tot el que me demanen.
Enhorabona su mareix