Les imatges i el testimoni del cineasta britànic especialitzat en la formula-1 John Tully, que des de fa uns anys resideix a Menorca, han inspirat l’exposició «Grand Prix. The Tully Archive», comissariada per Tomeu Sánchez, que l’artista Pol Marban inaugura el pròxim dissabte, a les 20 hores, a Atica Art Gallery. La mostra, formada per vint-i-cinc quadres, es podrà visitar fins al dia 27 de juliol, de 10 a 13 h i de 20 h a la una de la matinada.
El conjunt de les obres executades mitjançant la tècnica a l’oli, que tenen un format de 60x90 cm, mentre que les més grans són de 300x200 cm, reflecteixen l’esperit i l’estètica del motorsport dels anys seixanta fins als anys noranta. A més, hi haurà una zona de la galeria en què es projectarà una entrevista que Marban li vaig fer al cineasta britànic i en la qual explica tot el que envoltava el món de motoresport i anècdotes amb Enzo Ferrari i els més famosos pilots de la Fórmula 1.
Fa poc més de cinc anys Pol Marban va coincidir amb un home gran, britànic, as Castell i conversant amb ell va descobrir que havia estat un reconegut càmera especialista en fórmula 1 en tots els ral·lis celebrats a Nord-amèrica i Àfrica. «M’agrada molt el món dels automòbils, sobretot la mecànica, dels anys seixanta als noranta, és una cosa tan pragmàtica que em va molt bé com a contrapunt de la pintura, que és crear del no-res. Aquest home va resultar que era John Tully, un gran càmera i gran innovador que, per exemple, va tenir la idea de desmuntar les càmeres d’avions de combat americans B-52 i muntar-los als cotxes de carreres i d’aquesta manera es van tenir les primeres imatges de l’interior d’un Fórmula 1;també feia unes produccions molt properes al món del cinema fent de documentalista dels ral·lis, com el París-Dakar. Va arribar a tenir el més gran arxiu de 35 mm del món de la fórmula 1», assenyala Marban.
Homenatge
Per tant, l’exposició «Grand Prix. The Tully Archive» és un reconeixement que Marban fa cap al càmera britànic que va entaular una gran amistat amb tota aquella plèiade de pilots de fórmula 1, com eren Ayrton Senna, Enzo Ferrari, James Hunt, Emerson Fittipaldi i molts més. «Tully els coneixia a tots perquè es passaven mesos viatjant junts, rallant amb ell vaig veure que era una persona molt interessant, molt modesta, però amb moltes ganes de compartir. Vaig decidir fer una sèrie pictòrica, en certa manera d’homenatge cap a ell, a partir del seu arxiu, alhora que explorar una sèrie que per jo, venint de les sèries que venia, és una cosa més lleugera», afirma.
Amb aquesta sèrie Marban s’ha proposat abordar el tema de l’automoció des d’una perspectiva un poc diferent, no centrant-se únicament amb els cotxes com a artefactes perfectes per córrer, sinó també relacionant-lo amb la persona i amb l’element humà que l’envolta. «És un tema molt treballat, en què sempre es tracta el cotxe com un objecte, polit, i amb una certa distància amb l’humà. El que faig amb aquesta sèrie és incorporar l’humà com a part fonamental en les meves pintures. Fins i tot, hi ha quadres que rallen de l’automoció sense que hi hagi cap cotxe enmig, intentar obrir-ho un poc més de la imatge estereotip de la fórmula 1 i fer entendre la importància del vehicle com a fet cultural, amb el disseny, l’estètica i la mobilitat», subratlla.
Continuació
La sèrie pictòrica sobre l’arxiu de John Tully no s’acaba amb els vint-i-cinc quadres de l’exposició, donat que Marbán té pensat continuar, «no m’aturaré amb aquests, sinó que durant un any més continuaré treballant. Ja tenc pensada la pròxima sèrie en què tornam a una pintura més cerebral, més pensada, encara em queden quadres que abordar per tancar aquesta sèrie», conclou.