La natura captada en un instant de Maria Antònia Ribera

A les parets de l’antiga casa senyorial d’Alcaufar Vell i dels dos menjadors annexes, avui en dia un hotel rural, hi pengen trenta-sis quadres de la pintora catalana Maria Antònia Ribera Siguan (Barcelona, 1953), en què el visitant pot gaudir fins a final de temporada turística del paisatge atemporal i, per altra banda, d’una sèrie de bòtils captats per la mirada artística de l’autora.

«Instants» està format per vint-i-tres quadres, dels quals vuit són d’un format gran i els quinze restants més petits, amb la presència d’obra nova corresponent als anys 2024 i 2025 que des d’un primer moment sorprèn per la falta de vida, tant vegetal, animal com humana, el camp no està conreat, sinó abandonat i sec. A més, si hi ha alguna construcció que podria denotar activitat o presència humana, la casa està normalment destruïda.

En aquest sentit, Maria Antònia Ribera assegura que duu anys amb el projecte de representar el paisatge després d’haver fet un procés d’abstracció per eliminar to el que és superflu, tots els detalles i deixar la seva essència. «Em queden uns quadres que semblen just un instant, un moment de vida, per açò a aquesta col·lecció li dic ‘Instants’. L’any passat vaig fer una exposició del mateix projecte a Barcelona i li vaig dir ‘Paisatges íntims’. Són quadres que podrien ser intemporals, perquè no hi ha estació de l’any, no se sap quan és i, per altra banda, sembla un instant, un moment concret del dia, de la vida», afirma.

Motivació

Davant la pregunta de per què es decanta per representar aquests paisatges sense vida, Ribera assegura que «es tracta d’una cosa instintiva, jo quan miro un paisatge no sé per què li trec tot el que és vida, només busco l’essència, el que el paisatge em diu, em transmet, i normalment em transmet emocions. Per aquest motiu, els títols dels meus quadres són ‘Serenor’, ‘Silenci’, ‘Solitud’, ‘Equilibri’ i ‘Soledat’, entre altres.

L’altra part de l’obra exposada duu el nom de «Bòtils» i com el seu nom indica el visitant pot admirar fins a tretze quadres en què la pintora reflecteix la seva atracció pels bòtils i les seves formes, un projecte que l’autora va dedicar dos anys per pintar-los i que l’any passat ja va donar bona compta en una exposició feta a Ca n’Ángel, as Mercadal. «A mi m’agrada molt dibuixar, abans feia molt dibuix al carbó i sempre feia botelles, m’agradaven molt les botelles i de fet a casa meva tenc una col·lecció de botelles, m’agrada molt el vidre, les ombres que fan els vidres, vaig posar el nom de bòtils perquè és menorquí», assegura.

El 1958, quan l’artista tenia cinc anys, amb els seus pares estiuejava a la cala d’Alcalfar i molts capvespres anaven caminant fins al casat d’Alcalfar Vell a fer la bereneta, «em posa la pell de gallina pensar que al cap de més de seixanta anys a les mateixes parets del casat estic exposant les meves pintures, a mi m’emociona, aquí vaig conèixer les ties del Jaume de Febrer, sempre assegudetes a la sala noble, quan hi anàvem ens donaven pastissets i aigua i tornàvem a marxar, açò és un record que jo tenc vivíssim», conclou.