A pocs metres del poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort, un dels jaciments més visitats i millor conservats de Menorca, emergeixen les restes d’una construcció rural dels segles XV i XVI. L’únic element visible fins fa uns anys era una portalada flanquejada per dues capelletes amb creus llatines incises.
Aquest mes d’agost s’ha desenvolupat la quarta campanya d’excavació i restauració de la casa tardomedieval. El projecte, iniciat el 2022 per la Fundació Illes Balears i l’associació Amics del Museu de Menorca, està codirigit per Carlos de Salord i Francesc Isbert. Des del començament hi han col·laborat estudiants d’arqueologia, voluntaris de l’Illa i membres de l’Associació de Voluntaris de Camins i Jaciments.
Recuperació i restauració
La feina d’enguany s’ha centrat en una zona fins ara coberta d’enderrocs. Segons De Salord, han trobat un «paviment de pedres encastades que tanca un subàmbit amb un banquet». Aquesta troballa permet «comprendre millor l’organització interna de l’espai i l’ús que van fer els seus habitants». També s’ha actuat sobre una cantonada de blocs de marès que presentava risc d’ensorrament: «L’edifici la conservava, però ja no estava a plom». L’han desmuntada i, a partir d’una fotografia publicada per Mascaró Pasarius als anys vuitanta, l’han reconstruïda per reforçar el mur.
Els treballs s’han combinat amb la restauració. De Salord explica que, a mesura que excaven, van «consolidant la zona amb els restauradors i l’objectiu és preservar les estructures».
Els avenços actuals s’afegeixen als dels anys anteriors. El 2022 es va retirar un gran enderroc de més de cinquanta tones. Baix les pedres va aparèixer un conjunt d’uns 300 m² amb murs de pedra i morter, arcs i voltes de marès, teules àrabs i enlluïts de calç.
Després s’han anat destapant noves estances i s’han trobat materials que mostren la vida quotidiana: ceràmiques dels segles XVI, XVII i XVIII, a més d’eines agrícoles, claus, ferradures i objectes vinculats a la religiositat o l’oci. «Són elements que expliquen el dia a dia d’aquelles famílies i connecten amb nosaltres com a repobladors», explica De Salord.
La investigació també ha consultat arxius que vinculen l’edifici a famílies de repobladors de la Corona d’Aragó amb cognoms presents avui: Gonyalons, Marquès, Villalonga o Cardona. Segons el codirector, va ser «una de les primeres cases de Torralba, quan era una única possessió, i al segle XVII ja estava abandonada». També hi ha indicis d’un ús posterior: «Sembla que un abat, després de la desamortització de Mendizábal, va viure aquí i va reutilitzar-la com espai religiós».
Per als arqueòlegs, la combinació d’excavació i recerca documental és un dels punts més valorats del projecte. També ho és per a Rafael Durán, gestor del jaciment: «Es tracta de l’única excavació que s’està fent d’aquesta època històrica i estem molt satisfets per poder col·laborar. Serveixi per conèixer un poc més la història de l’Illa». En la mateixa línia, el director insular de Cultura, Tiago Reurer, afirma que «aquesta investigació és , fer-ne difusió i donar-lo a conèixer a la població».