Una novel·la negra de Toni Montserrat amarra al port de Maó

El port de Maó bullia d’activitat a mitjan segle XIX. Vaixells anglesos, francesos, holandesos i nord-americans hi fondejaven, convertint-lo en una cruïlla internacional. Aquest és l’escenari que Toni Montserrat, escriptor eivissenc, ha triat per ambientar Puerto oscuro, la tercera entrega de la seva sèrie dedicada a les Illes Balears.

Després d’Isla negra (Eivissa) i Mala mar (Mallorca), la narració es trasllada ara a Menorca. Una novel·la que vol anar més enllà i que serveix, segons Montserrat, d’excusa per «recuperar la història de cada illa i donar-la a conèixer entre els balears».

Malgrat això, ell mateix reconeix que quan va escriure la primera entrega no imaginava que aquell exercici de reconstrucció històrica tindria continuïtat: «Isla negra era un projecte molt personal. No em plantejava anar més enllà, però l’èxit i la resposta del públic em van animar a continuar».

Aquell debut s’ha convertit en una sèrie que pretén oferir un retrat de les Balears del XIX a través d’un fil narratiu de gènere negre.

Història i misteri

A Puerto oscuro la desaparició del fillastre de Carlos Marfori, amant d’Isabel II, empeny els inspectors Guasch i Riera a traslladar-se a Menorca. Protagonistes recurrents de la sèrie, també ells han evolucionat amb les entregues: «Ja no són els mateixos que a Isla negra. Aquest tercer llibre és més dur, més enrevessat i amb més presència del context internacional».

La novel·la incorpora referències al final de la Guerra de Secessió dels Estats Units i al tràfic atlàntic d’esclaus, i situa la trama en un marc més ampli del que havia treballat fins ara.

La documentació ha estat clau per construir el relat: «Em va fascinar descobrir que el port de Maó havia estat base naval d’anglesos, francesos, holandesos i nord-americans. Era com un aeroport del segle XIX». El cementiri angloamericà també li va servir d’inspiració per a escenes i reflexions que han acabat formant part del llibre.

L’autor va dedicar gairebé un any a submergir-se en el seu propi segle XIX menorquí. Va consultar una cinquantena de números del Diario de Menorca de l’estiu del 1866, on es detallaven els moviments del port: els vaixells, les càrregues, els passatgers, els destins i els orígens. «Ha estat un luxe poder tenir aquestes dades i incorporar-les a la trama», reconeix. També agraeix la col·laboració de la Fundació Rubió i Tudurí i de Guida Llull, que el varen ajudar a endinsar-se en la realitat menorquina.

Més enllà de la ficció, de la qual neix el crim que articula la història, Montserrat espera que els lectors menorquins trobin en la novel·la un estímul per apropar-se a la seva pròpia memòria: «Conèixer el passat ajuda a estimar encara més el present i qui som; al final, la sèrie vol ser un pont entre illes». Una voluntat que, segons ell, s’estén a tot l’arxipèlag, ja que, en general,    «és difícil estimar el que un desconeix» i afirma que aquesta sèrie de novel·les és una «manera d’entendre millor d’on venim i qui som».

Amb tot, Montserrat té clar que Formentera serà el pròxim escenari, encara que no sap com vestirà la narració. Més enllà del que vingui, allò que dona unitat a la sèrie és la seva mirada sobre la memòria col·lectiva: «Conèixer millor d’on venim ens ajuda a entendre qui som». Finalment, conclou que, si la sèrie serveix perquè els lectors s’apropin a la història de les illes, «ja s’hauran complert l’objectiu».