El fotògraf David Arquimbau Sintes va presentar el passat dissabte el fotollibre «Sant Lluís no és Missouri», fruit d’una exposició inaugurada el passat mes de març de l’autor a l’Espai Redossa, de Sant Lluís, i una posterior residència de creació fotogràfica del setè Menorca Doc Fest, organitzat per Es Far Cultural. L’acte, presentat per Cristian P. Coll i celebrat a Artica Art Gallery, a Maó, també va comptar amb les intervencions de Marijo Ribas i Sílvia Prió, autores dels fotollibres «Foraster» i «Gypsy Witches», respectivament.
L’origen del llibre és l’exposició «Sant Lluís no és Missouri», una selecció de 46 imatges de David Arquimbau, que es va poder veure a l’Espai Redossa entre els dies 7 de març i 11 d’abril, com a resultat de la seva estada entre els anys 2005 i 2022 a la seva pàtria materna, Sant Lluís, en què el fotògraf va transmetre una doble reivindicació: per una banda, a favor de la quotidianitat i, per l’altra, contra la gentrificació.
A l’acte de dissabte, David Arquimbau va rememorar els disset anys en què va viure a Sant Lluís i que després de passar a residir a Maó, va pensar que havia de passar comptes amb Sant Lluís. «He fet com un recopilatori, un discurs del Sant Lluís que jo vaig viure. Per què el títol de ‘Sant Lluís no és Missouri’?, em demana molta gent. Perquè a Saint Louis, de Missouri, hi ha 2,8 milions d’habitants i a Sant Lluís, de Menorca, són 7.000 habitants. Per què aquesta comparació? Tenim a Sant Lluís un regal, a l’entrada del poble, unes runes d’un centre comercial que van construir a principis de la bombolla immobiliària, que segurament si s’hagués fet a Missouri hauria triomfat, però vint anys després de començar-se encara estan allà les runes. En tost de fotografiar aquestes runes o els catorze apartaments que es van construir a Biniancolla després d’arrasar una marina d’ullastres, he volgut retratar el que és Sant Lluís», va assegurar.
Diversitat
El fotollibre «Sant Lluís no és Missouri» recull fotografies fetes entre febrer de 2011 i març de 2025, que mostren imatges de les beneïdes de Sant Antoni, les disfresses del Carnaval, els caixers abans o després del jaleo de les festes patronals i el grup sa Vessa mos fot amb el seu gegantí pa amb sobrassada, l’arribada de les noves campanes de l’església parroquial, el popular cant del Deixem lo dol, l’estiu a Alcalfar i a Biniancolla, els temporals marítims d’Alcalfar i S’Algar, els jugadors de la bolla Elías Pons i Damià Vinent, entre altres. Imatges de la vida quotidiana que es barregen amb un ca que bada des d’una finestra o na Juanita des Casino que somrient guaita per la porta del carrer de ca seva.