La Fundació Numa acaba de tancar la seva segona temporada, amb un èxit de visitants. Més de 7.000 persones han visitat l’exposició «Hiroshi Kitamura», a les quals s’ha d’afegir un miler més, entre estudiants i participants en tallers realitzats al centre cultural.
El 31 d’octubre va quedar clausurada aquesta segona campanya, de la qual la Fundació Numa «fa un balanç molt positiu», ja que suposa la consolidació «com un dels espais de referència de l’art a Menorca».
L’exposició que enguany ha centrat l’activitat del centre expositiu, dedicada a l’artista japonès Hiroshi Kitamura, ha atret més de 7.000 visitants, sent el públic espanyol el majoritari, seguit del francès, el menorquí i l’anglès.
Així mateix, fins a 651 alumnes de diferents escoles i instituts de l’Illa han gaudit de les visites educatives, i més de 400 persones han participat en els tallers i les activitats obertes al públic.
Aquest balanç representa un increment del 143 per cent, més del doble que el 2024, l’any de l’obertura del nou espai cultural.
Una de les diferències ha estat que, enguany, l’exposició central s’ha organitzat exclusivament en la seu de la Fundació Numa. L’any passat es va repartir la mostra entre dos espais complementaris, fora de les instal·lacions.
Allargant la temporada
Un dels objectius de la Fundació Numa és allargar la temporada. Per açò, després d’uns dies de tancament, dia 21 de novembre el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició «Sedimentacions identitàries», que fusionarà la pintura, la música i l’audiovisual dels germans i artistes Theresia i Jeroen Malaise.
A més, dia 5 de desembre, el primer pis de la seu de la Fundació acollirà la mostra de l’artista Julieta Oriola, fet que constata aquest interès del centre per anar «més enllà de l’estiu i de la temporada turística, amb un clar enfocament cap a l’art insular». Aquestes dues exposicions es complementaran amb un programa d’activitats, i es mantindrà actiu el programa educatiu propi, amb visites guiades per a escoles i el públic en general.
Crec que els responsables de la Fundació Numa tenen el deure moral i cívic de respondre algunes preguntes que molta gent a Menorca es fa. Numa, que opera des del port de Ciutadella sota una aparença cultural impecable, hauria d’explicar amb transparència quin és l’origen real del seu finançament, quins són els vincles empresarials o financers del Sr. Jean Paul Goerens, i si existeix cap connexió amb xarxes d’inversió vinculades a Luxemburg, Singapur o altres paradisos fiscals. La ciutadania té dret a saber si darrere d’aquestes iniciatives culturals hi pot haver la continuïtat d’aquells circuits financers que, durant els anys noranta, ja van aparèixer en escàndols com el cas Roldán o en operacions de banca d’inversió transnacional. Tampoc seria irrellevant saber si aquestes estructures tenen relació amb els fons que van participar en la concentració de la sanitat privada espanyola o amb el patrimoni residual de les antigues caixes d’estalvis, avui desaparegudes. El que preocupa és que sota el paraigua de la cultura i la sostenibilitat s’estigui reordenant el territori del port i de la ciutat històrica de Ciutadella, mentre altres actors locals —com petits restauradors o comerciants— pateixen litigis i restriccions constants. La transparència és essencial. Si la Fundació Numa vol representar un nou model cultural per Menorca, primer hauria de demostrar que no és una pantalla més de la nova economia especulativa que amaga el control del territori darrere d’un relat artístic.