El Teatre des Born, de Ciutadella, es va erigir divendres en un pont entre segles. Va ser en la presentació del darrer disc de Guiem Soldevila, «Brontë», construït a partir de tretze poemes de les germanes Brontë, i que va esdevenir tot un viatge sensorial i emocional cap a l’univers ombrívol, passional i misteriós d’Emily, Charlotte i Anne.
Acompanyat d’un equip musical tant sòlid com sensible, el compositor va donar vida a les atmosferes literàries que habiten els textos de les escriptores.
La veu i la flauta de Clara Gorrias aportaren un contrapunt exquisit a la veu de Soldevila; les respiracions compartides, les dinàmiques subtils i la manera com es donen espai mútuament fan que la seva unió vocal tengui una qualitat profundament humana i magnètica, gairebé com si expliquessin un mateix poema amb dues veus complementàries.
El cello de Pau Cardona i el contrabaix de Lluís Gener construïen el paisatge profund i terrós on reposaven les melodies. La bateria d’Andreu Marquès traspua respir, camí i pols, i l’arpa d’Elena Armenteros, una textura gairebé sobrenatural, com si rere cada acord s’hi pogués sentir el vent dels erms de Yorkshire.
El concert va comptar amb moments especialment íntims, com la intervenció amb el duduk de Pep Eroles, a «If this be all» i a «Lines composed in a wood», d’Anne Brontë. També va brillar la presència de la ballarina Geliah, que va oferir una dansa diferent per a cada germana Brontë, captant l’essència amb moviments que afegien a la música una capa narrativa i plàsticament evocadora.
Sorprenent va ser la narració de Carme Cloquells, per donar veu, en primera persona, a cadascuna de les germanes. La interpretació serena, feia la sensació que eren les Brontë mateixes qui s'adreçaven al públic, revelant-se entre els silencis i les paraules.
Amb les imatges de les escriptores projectades de manera constant, el concert va adquirir un to gairebé ritual, gairebé cinematogràfic. L’ambientació, plena de sensibilitat, transportava l’audiència a aquella casa batejada pel vent on les germanes escrivien i somiaven.
En l’últim tram del concert, «Speak of the North», de Charlotte, va portar una energia més expansiva, juntament amb la dansa de Geliah. El darrer cant a cappella de Soldevila i Gorrias, amb «Fall, leaves fall», d’Emily Brontë, va provocar la resposta unànime del públic que omplia Es Born, una ovació llarga i fervorosa, d’aquelles que no sols agraeixen el talent, sinó també l’experiència compartida. «Brontë» no va ser només un concert, va ser un encontre poètic entre música, literatura i cos, una experiència única difícil d’oblidar.