La Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior va acollir, ahir, la II Jornada de Toponímia i Antroponímia de Menorca. Per a l’ocasió es va comptar amb intervencions de diversos especialistes.
Miquel Àngel Marquès, del Centre d’Estudis Locals d’Alaior, va parlar sobre els «Noms singulars de racons del poble d’Alaior. La microtoponímia viva d’un poble», i des de l’Institut Menorquí d’Estudis, Xavi Gomila va fer-ho sobre els topònims dels voltants de l’Albufera des Grau i les connexions amb el poble d’Alaior.
Gràcia Verger Seguí va fer un recull de malnoms propis, també, d’Alaior, i més tard, Mortiz Werner, de Fem-ho en Català, abordà la qüestió sobre la legalitat i la realitat de la toponímia en llengua catalana.
La investigadora Joana F. Ferragut va exposar les conclusions sobre la genètica d’alguns dels llinatges més habituals de Menorca, i Eulàlia Fons, de l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Balears parlà del paper d’aquest òrgan en el camp de la toponímia geogràfica. Per acabar, Joan Camps Morlà (IME), va fer una exposició sobre el «Nomenclàtor de Toponímia de Menorca».
¿Explicaron tal vez las razones por las cuales en Menorca se ha laminado con nocturnidad y alevosía el topónimo histórico de nuestra capital insular, en base a no sé qué normativa lingüística moderna impuesta desde el pancatalanismo talibán radicado en la UIB, el IME, la OCB, y demás antros del fanatismo lingüístico antiespañol? En cambio, en este mismo archipiélago y se supone que con idéntica legislación lingüística para todo el territorio, existen municipios como CAMPOS o MURO que no han visto catalanizado su antiguo topónimo, curiosamente. ¿Han comentado tal vez, la estrambótica idea impuesta aquí de someter la toponimia local a ciertas reglas gramaticales modernas pertenecientes exclusivamente a uno de los dos idiomas oficiales en nuestra región y excluyendo al otro, en lugar de hacerlo en base a razones culturales, de tradición y de historia, como se hace en todo el mundo? ¿Alguna explicación al respecto, señoritos expertos?