Pedro Clarós, metge: «La meva missió és compartir, tenia un compte pendent amb la societat»

La Fundació Clarós fa més de trenta anys que opera infants amb malformacions facials i problemes d’audició en països en vies de desenvolupament. Més de cent vint missions després, el doctor Pedro Clarós, especialista en otorrinolaringologia i cirurgia facial, continua dedicant part de la seva vida a desplaçar-se, des de Barcelona, allà on reclamen mans expertes. Per això mateix, el 22 de novembre, el Teatre Principal de Maó acollirà la gala solidària ‘Veus per a una bona causa’, un esdeveniment benèfic que transformarà la música en suport per a noves missions humanitàries. Entre els artistes que hi participaran, destaca la veu de Joan Manuel Serrat, patró de la fundació, que tornarà puntualment als escenaris després de la seva retirada.

Després de més de 121 missions humanitàries, tornem al principi. Què el va motivar a començar aquesta tasca?
—Quan penso en el gran camí recorregut, m’alegra haver pogut ser útil a tanta gent necessitada.
Tenia un compte pendent amb la societat. Em vaig poder formar als millors centres hospitalaris del món i la meva vida, tant professional com personal, és una gran sort. Això no vol dir que no hagi treballat, poques vacances he fet. Una gran part de la meva vida l’he sacrificada, però repetiria la jugada, sens dubte. La meva missió ara és compartir».

Quina realitat sanitària i humana es va trobar de bon començament que li confirmés que aquesta tasca era imprescindible?
—La de la primera missió que vam fer, el 1992 a l’Índia. Allà ens vam enfrontar amb una realitat molt dura, una gran pobresa; molts nens amb malformacions facials i amb altres patologies que jo podia tractar. En paral·lel, vaig veure una classe alta molt rica que vivia en el luxe extrem. La veritat és que vaig trobar aquesta tasca prioritària i cada any hem anat fent més i més missions arreu del món, especialment a països de l’Àfrica».

Com preparen una missió i quins professionals són imprescindibles?
—La idiosincràsia del país condiciona la missió: és diferent si és la primera vegada que visitem un país o quan ja saps el que et trobaràs. El nostre equip mèdic varia en relació amb el que operarem. La meva especialitat és operar les malformacions facials en nens, tumors de cara i coll en nens i adults i, en certs llocs més avançats, tractar la sordesa mitjançant operacions sofisticades. Des de fa temps hem incorporat grups d’odontòlegs joves que ens acompanyen, entre ells, els meus fills i nets. També un equip de psicologia que lidera la meva filla per tractar els efectes d’aquesta gran misèria. Necessaris ho són tots, però principalment són els anestesistes, bons ajudants quirúrgics i la meva dona, que és l’encarregada d’organitzar el treball de quiròfan.

Un cop sobre el terreny, amb quins recursos o limitacions treballen?
—Estem acostumats a enfrontar-nos pràcticament a tot. Treballem en països en vies de desenvolupament. Ens condiciona l’electricitat i l’aigua corrent, també falla el material bàsic elemental d’un hospital. És saber vèncer els problemes un per un. Som molt conscients d’allò al qual ens enfrontem. Per exemple, jo he fet missions humanitàries als països més ‘turístics’ en plena guerra com Iraq, Afganistan, Líbia, Libèria, Congo, Sudan, Etiòpia.

És aquí on pren sentit la gala solidària ‘Veus per a una bona causa’. Quin paper té en la
recaptació de fons?
—Gràcies als ajuts dels concerts o de gent molt generosa que ens fan donacions durant tot l’any, podem comprar tot el material quirúrgic que portem, pagar els nostres passatges, la nostra estada i els medicaments que aportem. També els diners amb què paguem als metges als quals els oferim una beca i venen a Barcelona per formar-se. Cada beca té un cost mensual important i necessitem recursos. No té sentit ajudar i no formar els metges; el nostre lema és ‘ensenyar a curar’, no resoldre sols els problemes. Sens dubte hi ha gent molt bona al món, amics que saben el que fem i són veritables ‘Àngels’ que ens donen, reiteradament, mitjans econòmics.

Per què han decidit celebrar la gala ‘Veus per a una bona causa’ a Menorca, concretament al Teatre Principal de Maó?
—Al mes de maig de l’any 2002 ja vam fer un gran concert que vam anomenar «Marató Lírica» en aquest mateix teatre, que es va omplir de gom a gom. Enguany, el nostre Àngel ha estat la Sra. Laura Riera, qui m’ho va proposar. A l’agost, totes les entrades estaven venudes i amb un gran nombre d’empreses menorquines col·laboradores amb les seves donacions. ‘Veus per una bona causa’ és una gran gala en la qual hi han participat institucions polítiques, empreses i el mateix Teatre Principal de Maó. Menorca és generosa, bona i solidària».

S’ha de destacar també la presència de Joan Manuel Serrat. Quin valor té que doni suport a la vostra tasca?
—Joan Manel Serrat és patró de la Fundació Clarós des de fa molts anys. Ja hem organitzat altres concerts prèviament. Tenia això pendent i només va caldre demanar-li ajuda. És una gran persona i un amic excel·lent. És cert que Serrat ha deixat, per sempre, els escenaris, però mai no deixarà de cantar en la intimitat i menys per a un amic.

Finalment, on s’invertiran els fons recaptats i quina serà la pròxima missió humanitària?
—Servirà per finançar les nostres missions. La més propera és d’aquí a una setmana a Cap Verd, on ens esperen gran quantitat de pacients. També per pagar les beques dels metges. Cada vegada anem més i més carregats: els portem aparells mèdics i equips quirúrgics, audiòfons nous i medicaments i les nostres mans.