«Vida de Juli Agrícola», de Tàcit, és la tercera obra clàssica traduïda al català pel professor d’institut Xavier Patiño que, des de fa sis anys és funcionari de la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat, concretament ocupa plaça de secretari general. Aquest obra, que veu la llum de la mà de l’editorial Adesiara, pertany a la col·lecció Aetas, «que ofereix unes edicions que puguin arribar a tothom, en una edició bilingüe, acarada, amb notes i explicacions dels personatges que surten», explica Patiño.
Xavier Patiño, que durant trenta anys ha excercit com a professor a diferents instituts de Catalunya, a Eivissa i darrerament a l’IES Cap de Llevant, de Maó, assenyala que «Vida de Juli Agrícola» és el panegíric, la laudatio funebris, que l’historiador Publi Corneli Tàcit (54-120dc) li fa a Juli Agrícola, que és el seu sogre, encara que el traductor considera que aquesta obra conté moltes altres interpretacions.
Juli Agrícola és un noble de la classe eqüestre que ha fet política, el cursus honorum, el seu recorregut polític durant el govern de Domicià, que és considerat un dels pitjors emperadors, del 81 al 96, que va tenir Roma. «A l’inici va ser un bon governador, però a poc a poc va anar degenerant, va oposar-se a la classe aristocràtica, els senadors, va fer prescripcions de senadors, els va assassinar, va prohibir la filosofia a Roma i va ser el que va perseguir més els cristians. Una de les idees que té Tàcit i que traspua el llibre és el paral·lelisme entre una persona de moral com toca, un romà d’antic contra una emperador que es comporta d’una manera bastant degenerada», assenyala.
Vigència
Patiño destaca que «Vida de Juli Agrícola» és el primer llibre que xerra sobre Britania, donat que Agrícola va ser governador durant vuit anys, per la qual cosa parla de la geografia, dels habitants i dels costum, entre altres aspectes. A més, assenyala que Tàcit va escriure a partir del 97-98 dC, quan Domicià ja era mort i, per tant, «també es pot entendre com un al·legat de defensa d’ell i del seu sogre que durant l’època de Domicià no han fet res, han fet carrera política com molta gent sense atrevir-se a oposar-se a l’emperador, de la mateixa manera que ha fet molta gent, podem fer un paral·lelisme amb els 50 anys de Franco, gent que va fer carrera política, que no va oposar-se a res i que després una vegada el dictador va morir van començar a escriure contra el dictador», subratlla.
Patiño destaca la importància d’anar revisant cada cert temps les traduccions fetes de les obres dels autors clàssics per adequar-les al llenguatge actual, el que per altra banda permet que no perdin la seva vigència, tot i que hagin transcorregut dos mil anys. «És ver que hi ha moltes traduccions de Tàcit, per fer aquesta traducció n’he llegit moltes, en anglès, en francès, en català, en castellà, però clar són traduccions que estan fetes fa uns anys i en un context i un llenguatge determinats. La importància, de tant en tant, de revisar traduccions i fer-les noves és que les pots adaptar la llenguatge actual, per jo és una cosa que és bàsica. Açò fa que els clàssics sempre estiguin vigents», afirma.
En aquest entit, el professor i traductor assegura que les obres dels autors clàssics són una font d’aprenentatge i també una referència en les actuacions en el món de la política. Així, assegura que «si els llegissim més no es cometrien els errors que s’estan fent o polítics que governen al món en diferents països que tenen un comportament molt semblant al que va tenir l’emperador Domicià, carregant-se tot tipus de cultura, que va fer fora als filòsofs, fent que els rivals enemics acabassin desapareixent. Encara que els clàssics xerrin de coses de fa 2.000 anys, es poden traspassar a l’actualitat amb unes interpretacions de lectura i amb un llenguatge proper a la gent del segle que l’ha de llegir», conclou.
Enhorabona! Quantes estones nocturnes amb els llibres de l'editorial Adesiara...