L'obra poètica de Joan F. López Casasnovas

La publicació de l’«Obra Poètica» de Joan F. López Casasnovas és un esdeveniment literari de primer ordre i un goig per als lectors de la seva poesia, que ara la podran llegir per primera vegada d’una manera completa i en tota la seva riquesa i diversitat; una alegria emotiva per als que el vam estimar i admirar com a persona i com a poeta; un autèntic regal per a tothom perquè gran part d’aquesta obra havia quedat inèdita. En aquest sentit, hem d’agrair la disposició i l’entusiasme de la Nova Editorial Moll per haver acollit el projecte i per fer-lo possible, complet, mitjançant dos volums: el primer, acabat de sortir, conté els quatre llibres que el poeta va publicar; el segon, previst per Sant Jordi, contindrà tota la poesia inèdita i la publicada esparsa. L’edició compta, a més, amb un magnífic estudi de Pere Rosselló Bover, poeta i catedràtic de Literatura Catalana, que obre el primer volum.

Joan López (o Pere Xerxa) era un poeta d’una vasta cultura, d’un enlluernador bagatge de lectures, a més d’un profund coneixedor de la llengua i de les formes poètiques, així com de la tradició literària catalana, cosa que ja es fa evident, de manera esplèndida, en els primers poemes publicats. Així mateix, va manifestar sempre un gran interès per les expressions i la cultura popular i tradicional, i sovint va utilitzar també formes poètiques d’aquest àmbit com el romanç, la dècima, la cobla o la glosa. Ara bé, en aquesta diversitat de registres que conté la seva obra, fins i tot on pot semblar més lleugera, sempre hi trobam la reflexió, sovint fonda, sovint crítica, el seu compromís ètic i un profund humanisme, una escriptura d’una total honestedat i un estil al marge de modes o tendències.

La primera edició de «Tiranya al vespre», de 1984, va ser el número 8 dels Quaderns de Poesia Xibau i feia molt de temps que no es podia trobar. En aquest llibre es posa de manifest la influència d’Ausiàs March i els clàssics i l’admiració per poetes com J.V. Foix o Carles Riba. És on Joan López experimenta més amb el llenguatge, amb la inclusió més acusada de lèxic propi de Menorca i fins i tot de formes arcaïtzants. Són de destacar els vint esplèndids sonets de la primera part, que mostren el gran domini tècnic i l’exigència formal de Pere Xerxa.

«De sol a sol» és l’únic llibre de poesia que Joan López va publicar fora de Menorca. Va sortir el 1999 a la col·lecció El Turó, que editava l’Obra Social de Sa Nostra. Conté diversos apartats i un pròleg, que també inclou la present edició, on el poeta explicava la raó d’haver estat quinze anys sense publicar. Ell mateix es referia així a la temàtica dels poemes: «Tot el que hi ha dedins -deserts i companyies, plenituds i buidor, amor, dolor, la reflexió i el pas del temps amb presències i absències, apunts del natural, de lectures i de viatge, »hibris« i serenor, ironia, vivències...- és ver. I no ho és. Com a les rondalles.»

Aquest primer volum de l’«Obra Poètica» posa a l’abast dels lectors llibres que feia molt de temps que no era possible trobar i permet, per primera vegada, que les obres que abans havien tingut un àmbit més restringit a Menorca puguin arribar ara a totes les terres de parla catalana.

Aquest primer volum conté, per l’ordre en què van ser publicats i després de l’estudi de Pere Rosselló, els següents llibres: «Galops i glops», «Tiranya al vespre», «De sol a sol» i «Caragols dels jorns». Es dona el cas que tant el primer com el darrer parteixen de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Els separen trenta-quatre anys i contenen remarcables diferències que constaten l’evolució de la seva poètica i, a pesar de partir del mateix motiu, es tracta de dues obres ben diferents, la segona produïda ja en la plena maduresa de l’autor i amb la constatació del pas del temps i una mirada més crítica.