Durant el mes de febrer, l’artista de Ciutadella Enric Servera ha exposat la seva obra a la galeria del Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona. La mostra, titulada «Amarar», és fruit del Premi de Pintura Tast Vilà 2025, que va obtenir amb Un missatge de la mar.
L’exposició combina art i denúncia social a partir d’una tècnica de gravat acurada, que Servera complementa amb pintura, gairebé sempre en formats de gran dimensió. La sala acull també ceràmiques creades per Maria Fuster, sobre les quals ell intervé afegint pintura, formes i textures que evoquen la sal o l’escuma.
Es completa amb un videoart de Toni Ferre inspirat en els peixos blaus de la producció recent de Servera, que apareixen nedant en abundància i simbolitzen la riquesa marina. Aquesta poesia visual contrasta amb el crit que emergeix dels seus quadres, que ens interpel·len i ens recorden la fragilitat mediambiental. La mar ens reclama.
Servera ens impregna d’univers marí, reflexiona amb el seu art i sembra consciència. Incrusta als seus quadres microplàstics recollits a la costa de Menorca i Tarragona, que funcionen com un recurs estètic de colors i textures vidrioses, falsament atractiu, perquè en el fons parlen de l’esgotament dels recursos.
La mostra inclou també una peça creada a partir de les restes d’una zòdiac desinflada, trobada enfangada a la vorera de Fornells. Descontextualitzada del seu medi natural, Servera hi ha estampat el mapa del món i les marques que deixen les absències de peixos, evocant alhora la migració de persones que cerquen un futur millor. Hi ha un crit implícit: «El món és una barca i fa aigua».
Hi trobam també el quadre Codi Salat, Finalista Ciutat de Barcelona 2025, així com Abisme, un quadríptic amb petjades humanes que simbolitzen la fragilitat del món.
A «Amarar» es fa visible el camí de creixement i innovació de Servera, que ara es construeix a partir de capes superposades de pintura darrere les línies gravades, d’una gran bellesa visual. Adopten la forma de codis cronològics, com si fossin un llenguatge propi de la mar que parla del rastre constant de les onades o de marques que deixam en nedar. Miralls i superfícies que reflecteixen la tensió entre natura i intervenció humana. L’exposició és, en definitiva, una immersió visual en què l’aigua esdevé metàfora del seu missatge.
Mestre del gravat i professor a l’Escola Traç de Barcelona, construeix així un univers on la mar és protagonista, inspiració i matèria. Les seves peces s’han exposat ja en diverses galeries de Barcelona, a l’Espai 13 de la Fundació Miró i al Museu Marítim, en una trajectòria consolidada com a artista visual expressiu i compromès.
L’enyorança de Menorca també hi és present en bona part del seu treball. Servera explica que ja no li interessa copiar un paisatge; prefereix expressar allò que neix del cor a partir d’aquest element constant en la seva memòria vital: la mar.
Part de la proposta presentada al Centre Cívic Pere Pruna es podrà veure aquest agost a la Sala de Cultura Sant Antoni de Maó. I a l’abril durà cinc obres de gran format al Centre del Convent Sant Diego d’Alaior.