Nou temes conformen «Mà», el darrer disc de la guitarrista, cantant, compositora i glosadora Annabel Villalonga, que és fruit d’una residència de creació i investigació musical del Teatre Principal de Palma, en què la maonesa ha musicat nou poemes del poeta i glosador mallorquí Miquel Àngel Adrover.
El disc, que des del passat dimarts es pot escoltar a les xarxes socials, serà presentat el pròxim dia 8 de maig al Claustre de Maó i ensoldemà a Felanitx.
Residència artística
L’any passat Annabel Villalonga va guanyar una residència artística de la convocatòria del Teatre Principal de Palma, amb un projecte consistent en musicar nou poemes del llibre «Les cares de la cugula», de Miquel Àngel Adrover. «Jo en tenia tres o quatre poemes musicats d’aquest poemari i amb la residència vaig acabar de musicar els altres, ho vaig gravar tot l’estiu passat a Cas Músic, després hi hem estat fent feina de producció, de mescla, de remasterització, d’edició. I aquest dimarts dia 10 ha sortit el disc a les xarxes», afirma Villalonga.
El material poètic amb el qual Villalonga ha treballat són els següents poemes: «Nocturn per a xeremies», «Cançó inacabada d’existir», «Glosa, Rosa», «Dendromant anònim», «Contra els vells que escriuen l’amor», «Un pedregar subtil a dins la veu dels homes (Paper)», «Ícar», «Cançó de foganya» i «Plou (Clapers de son)», que surten de les pàgines de «Les cares de la cugula», un poemari que es basteix damunt quatre pilars: el temps, els personatges, la decadència i el territori.
El resultat és un conjunt de cançons amb un estil eclèctic, amb l’element comú que l’autor dels poemes és el mateix, perquè la compositora no ha cercat la uniformitat musical, sinó que s’ha deixat endur per la seva inspiració a partir dels poemes.
«Com que cada poema és un món, jo he fet la cançó que trobava que em demana cada poema. Hi ha una cançó que és més estil de cantautor, després una que és més estil de jazz, una que és música clàssica, una altra que és una ranxera, una que és més estil de rock, és molt variat, és a dir, cada poema és un món. Tot i l’estil diferent, en el fons es pot entreveure la meva manera de compondre i de fer, el meu segell propi que beu de la música folk que he mamat sempre, però també he estudiat clàssic i jazz», assegura.
Col·laboracions
Villalonga subratlla que aquest disc compta en diverses cançons amb col·laboracions tècniques i musicals. Així, a «Nocturn per a xeremies», que és l’adaptació de la sonada «Es fandanguillo» participen Maria Adrover (xeremies), Auba Villalonga (veu cantada i Miquel Àngel Adrover (veu recitada). A «Glosa, Rosa», Moisès pelegrí (bateria); A «Dendromant anònim», Auba Villalonga (veu), Miquel Àngel Adrover (Veu recitada) i Josep M. Sánchez (llaüt). A «Contra els vells que escriuen l’amor», Miquel Uguet (saxo tenor), Josep M. Sánchez (guitarra elèctrica) i Moisès Pelegrí (bateria). A «Ícar», Miquel Àngel Adrover (veu cantada) i Josep M. Sánchez (Llaüt). I a «Cançó de foganya», Maria Camps (veu cantada).