La Fundació Lithica convertirà les instal·lacions i la pedrera de Sant Esteve, de Ciutadella, en el Centre d’Interpretació del Trencador de Marès, un espai dedicat a difondre i conservar la memòria d’un ofici tradicional i ja extingit a Menorca, més enllà de l’activitat que encara sobreviu en pedreres amb una dimensió més industrial.
La cantera de Sant Esteve està situada just al costat oest de les pedreres de S’Hostal que gestiona l’associació Lithica. És propietat de la família d’Antoni Pons Nadal (1921-2010), conegut com ‘en Pichón’, qui a finals dels anys 50 va iniciar l’activitat extractiva de marès. Primer, de forma manual i, a partir de la dècada dels 60, incorporant maquinària. L’activitat es va mantenir fins a l’any 2023, quan l’excavació va arribar a la capa freàtica. Els darrers anys va gestionar-ho el fill de l’iniciador, Antoni Pons Caules, artífex del projecte que impulsa Lithica.
Com explica des de l’entitat Anna Maria Bagur, Pons Caules va manifestar el desig de mantenir la pedrera oberta com a memòria de la seva feina, de la seva família i com a herència per a la cultura de Menorca. I és que aquest ha estat el darrer exponent d’aquest ofici tradicional de trencador, que va tenir una llarga vinculació amb l’Illa.
És així que l’equip de Lithica està projectant un projecte de centre d’interpretació, el qual ha superat les primeres passes burocràtiques. El Consell insular acaba d’aprovar l’ampliació de la declaració del bé catalogat de la Pedrera de s’Hostal, incorporant al mateix la de Sant Esteve.
Punt de partida
La idea està en un punt molt embrionari i resten uns quants anys perquè sigui una realitat. Així i tot, ja es pot avançar que el futur centre interpretatiu inclourà la pedrera Gran, una part de la pedrera del Pont i diferents elements arquitectònics.
Completaran el complex la caseta d’eines, la zona de la maquinària de tall, on es feien cantons i quarts, i altres dispositius i espais, com el destinat a esmolar els discos de la vagoneta. Destaca una esmoladora de discos per a la regatadora, una eina mecànica que ‘en Pichón’ va fer construir artesanalment a un ferrer, el 1965.
Es conservarà tot el conjunt d’eines (encluses, càvecs, escodes, perpals, pales de sauló), discos de diferents tipologies (de tall, per replanar, de tall vertical), puntes de vídia, pinyons, engranatges, corretges.
Ara, s’han de fer gestions davant del Ministeri d’Indústria i la Subdirecció General de Mines. Habitualment, quan s’acaba l’explotació en una cantera s’ha de fer un projecte de restitució del paisatge. És així que s’ha de fer un modificat, per tal de poder conservar tant el forat, com la maquinària i el taller d’eines.
Igualment, s’haurà de fer un pla de seguretat per a tot el recinte i implantar mesures que la garanteixin. S’ha d’aconseguir la catalogació de tot el recinte de Sant Esteve per part del departament de Patrimoni del Consell i, posteriorment, es dissenyarà el projecte museogràfic. L’objectiu és fer valdre aquest exemple de patrimoni etnològic, cultural i industrial.
La pedrera principal té una profunditat de 40 metres, i no es preveu que s’hi pugui accedir per motius de seguretat.
El Centre d’Interpretació del Trencador de Marès s’ha de sumar a la diversitat de propostes que ja existeixen, com expressions didàctiques i de difusió cultural, patrimonial, industrial i etnològica de Menorca.