Si encara estàvem despentinats pel furor de la timba del virtuós pianista Alfredo Rodríguez que ens va visitar la darrera edició del Menorca Jazz Festival, el passat dissabte vam tornar a tenir l’oportunitat de gaudir d’un concert superior, basat de nou en la música d’una illa que, no per ser lluny, ens és gens llunyana: Cuba. Ens van advertir els propis músics al principi del concert, que anàvem a sentir música clàssica cubana, de finals del segle XIX, l’origen del qual, amb el temps, es transformaria en el son, més tard en la salsa, i finalment, a principis del segle XXI, esdevindria la timba. I així va ser. En un concert on el piano de Pepe Rivero —a qui ja vam tenir el gust de veure per Menorca no fa tant acompanyant a Paquito D’Rivera— i el contrabaix de Javier Colina eren els absoluts protagonistes, no en va en el disc «El pañuelo de Pepa» la majoria dels temes no porten més acompanyament, en aquesta ocasió la percussió de Moisés Porro i la trompeta d’en Manuel Machado van ser un suport important.
El concert es va iniciar amb una sentida i emocionant dedicatòria a en Nasi Mascaró, que ens va deixar l’estiu passat. En Nasi va ser membre de Jazz Obert i va ser també president de la junta. Un home de música i de lletres, defensor de la nostra llengua, professor dedicat i molt estimat, un home compromès que no es perdia les proves de so dels concerts del Festival per fer el seu primer tastet, del que seria més tard el concert. Aquest concert va estar dedicat a la seva memòria.
És de llei dir que, veient el cartell del concert, normalment, un ja té bastant clar a què va, i en aquest cas ja sabíem que anàvem a gaudir de valent, a moure els peus i els malucs, a sentir uns mestres indiscutibles de la música cubana i referents musicals en el nostre país, i així va ser des de la primera nota del tema «Las Alturas de Simpson», considerat el primer Danzón de la història, composat pel músic de Matanzas, Miguel Faílde Pérez el 1879, en el que Colina va fer gala del seu ús de l’arquet, seguint la tradició del famós contrabaixista cubà Cachao, les referències al qual anirien reapareixent durant la vetllada. Els efusius aplaudiments del públic de seguida van deixar clar que estàvem tots en sintonia. Van seguir amb un medley d’Ignació Cervantes interpretant «Invitación» i «Los tres golpes», on Colina i Rivero ens van mostrar com es pot jugar i dialogar amb la música.
En Javier Colina i en Pepe Rivero es van anar repartint les presentacions, el primer amb un humor proper i el segon amb la verborrea que caracteritza els cubans, com ell mateix va reconèixer. Aquest concert va ser des de la primera nota un d’aquells que et porten de viatge i dels que no voldries tornar mai. Els sons càlids dels montunos, les contradanzas, els boleros i els danzones van omplir Es Born d’un caliu en el que només calia tancar els ulls per veure’s al Malecón de l’Havana.
Va seguir el concert amb «La quejosita», de Manuel Saumell, considerat el pare de la contradanza cubana i no va ser fins al quart tema que faria aparició a l’escenari el potent trompetista cubà Manuel Machado amb el «Night and Day» de Cole Porter, una de les moltes referències jazzístiques que vam sentir durant la nit. Val a dir que, tot i que encara no l’hem anomenat, des del principi del concert Colina i Rivero no estaven sols. Els va acompanyar en tot moment el percussionista, també d’origen cubà, Moisés Porro, que faria gala d’un bon gust extraordinari, tot i que molt discret en general, doncs no es tractava d’un concert de salsa o música llatina a l’ús, sinó de quelcom molt més especial: una tasca de recuperació d’unes músiques que, seguint l’herència de Bebo Valdés, Colina i Rivero s’han dedicat a treure de l’oblit i reinterpretar al seu gust. És just mencionar aquí que aquests dos no estan sols en aquesta tasca, ja que a Menorca tenim el privilegi de comptar amb el duet A Dos Trovando, format per na Malu Morro i en Chepito García que, en un format diferent, porten anys fent exactament aquesta mateixa feina, tant a Menorca com a la resta de la Península, amb molt d’èxit i molt bon criteri.
Ja enfilant la recta final del concert, aquest fantàstic grup ens va delectar amb un líric i emocional bolero de Consuelo Velázquez, «Verdad amarga», seguit per «El pañuelo de Pepa», tema que dona títol al disc que Colina i Rivero ens venien a presentar, en el que el contrabaixista ens va emocionar amb la seva extraordinària capacitat lírica i el seu profund coneixement de l’estil. Seguiria «Me matas», un tema original d’en Pepe Rivero en què el pianista va aprofitar per fer referència al duríssim moment que està passant Cuba en l’actualitat.
El concert va acabar amb un altre medley format pel «Preludi n.20» de Chopin i «Obsesión», del porto-riqueny Pedro Flores, en el que Moisés Porro va arrancar-se amb un solo espectacular amb les seves percussions i en el qual els músics van posar a cantar al Teatre des Born en ple. Vàrem marxar desprès del bis «Quizás, quizás, quizás», d’Osvaldo Farrés, amb un somriure a la boca, contents d’aquest regal de festival que els amics de Jazz Obert ens fan, any rere any.
Molt bon concert i molt bona crítica!