Síguenos F Y T I T R
Sant Cristòfol

El poble Gran es fa petit

Una gran multitud va gaudir de la primera jornada de les festes des Migjorn Gran enmig de l’alegria col·lectiva

Festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes as Migjorn Gran | Gemma Andreu

|

Es Migjorn Gran ha començat les seves estimades festes de Sant Cristòfol amb un ambient de dalt de tot i, com sempre, amb una gentada pels seus carrers i places.

Encara no eren les vuit del vespre i a algun dels aparcaments ja no hi cabien més cotxes. I és que com cada any, les festes de Sant Cristòfol estiraren una gernació, desitjosa de bulla i bon ambient.


L'inici esperat

A les cinc del capvespre repicaven les campanes de l'església i es llençaven els coets per anunciar l'inici de la festa, i la Banda de Música del poble, amb Isaac Mascaró al front, inicià el tradicional recorregut pels diferents carrers i places.

Una estona més tard, la fabiolera Adriana Moll va anar a recollir la caixera fadrina, Maria Allès, i juntes es dirigiren a les escales de les antigues cases consistorials. Allà, a les sis, Moll va sol·licitar permís per iniciar el replec, i sonà el primer toc de fabiol. Era l'inici esperat de Sant Cristòfol i el poble esclatava d'alegria.

La qualcada s'anà completant, fins que va ser l'hora d'anar a recollir el caixer batle, Pere Moll, i una estona més tard, el caixer capellà, Bosco Martí.

Ja només hi quedava tornar a l'antic Ajuntament per deixar els cavalls i dirigir-se cap a l'església , per a la celebració de les solemnes completes en honor a Sant Cristòfol. La comitiva, acompanyada per les autoritats i escortada pels músics de la banda i per una gentada botant al ritme de les notes festives, va arribar a les portes del temple a les 20.10 hores, on Bosco Martí va oficiar la celebració.

Passaven pocs minuts de les vuit i mitja quan caixers i cavallers sortien del santuari i enfilaven cap a la beguda, abans de tornar a qualcar i començar les voltes prèvies al jaleo.

La plaça, igual com els carrers propers, era plena a rebentar i tothom hi esperava l'arribada de la qualcada.

Va ser a les 21.32 hores quan els caixer batle i sa capellana arribaven davant la música, i s'iniciaven les primeres notes. Només hi quedava penjar la bandera a l'enterimat, cosa que succeí tot d'una. Esclatava el moment àlgid de la festa, i els cavalls començaven a brindar, potes enlaire, les les més belles estampes.


Sense incidències

Al tancament d'aquesta edició, la Creu Roja només havia hagut de realitzat vuit intervencions per les ferides lleus habituals, trepitjades i cops sense gaire importància. Igualment, la Policia Local reiterava l'inici tranquil de les festes.

Lo más visto