Un moment de pur sentiment. Les pells s'esborronaren davant el darrer alè festiu i els ulls s'entristiren en veure acomiadar protocols i molta festa.
La plaça Constitució mostrava una imatge semblant a la de la primera jornada de les festes minuts abans de començar el jaleo. I és que estava plena a vessar i amb un ambient alegre i carregat d'ànims. Però aquesta sensació va canviar per complet quan un silenci impol·lut s'apoderà de la Plaça.
Eren les nou i mitja de la nit quan una cinquantena de caixers i cavallers, encapçalats per la fabiolera, feien acte de presència a la plaça Constitució des de la Costa de sa Plaça. I és que després de les corregudes as Cós, la qualcada va fer un recorregut pels carrers més cèntrics de la ciutat, primer acompanyada per la Banda de Música de Maó dirigida per Miquel Llario, i després pel toc i el compàs del tambor i el fabiol.
La qualcada va col·locar-se a banda i banda de la plaça deixant pas per a la caixera batllessa, Águeda Reynés, el caixer capellà, Josep Manguán i el caixer pagès Miquel Orfila que es col·locaren just davall el balcó de l'Ajuntament. Tot seguit, el so del tambor i toc del fabiol s'apoderaren d'aquell silenci present a la Plaça per deixar anar sentiments i molta emoció.
Els caixer s'acomiadaren dels tres membres principals de la qualcada amb bells i orgullosos salts que, sens dubte, simbolitzaven un comiat però també el començament del compte enrere per a les properes festes de la Mare de Déu de Gràcia.
A Mo hi falta gent