Sant Cristòfol diu adéu amb humor

El poble des Migjorn Gran acomiadà anit les seves festes de Sant Cristòfol amb un darrer i multitudinari jaleo. Les ganes de fer bulla, encara ben presents, van convertir la plaça en una paròdia de la qualcada.

El dia va començar amb la diana de la Banda de Cornetes i Tambors, i un parell d'hores més tard va tenir lloc la tradicional missa en record dels veïns desapareguts durant el darrer any.

Entremig, a les antigues depuradores, la Societat de Caçadors des Migjorn Gran hi celebrà la també habitual torneig d'aquesta modalitat.

Ja a mig capvespre, i de nou amb la Banda de Cornetes i Tambors, s'escampà la música pels carrers del municipi, que serví per anar reunint els fillets i filletes per conduir-los fins a Sa Plaça, on hi tingueren una festa especialment pensada per a ells, amb jocs infantils i molta diversió, amb Sa Xaranga.

La Banda de Música des Migjorn prengué el relleu amb el darrer passacarrers de les festes, una cita divertida i amb molt bon humor, amb els esperats uniformes del dilluns. En aquesta ocasió, els musics anaven de toros, amb els rostres tenyits de negre i unes bones banyes, tot escampant la música per bars i racons des Migjorn, fins que va ser hora de dirigir-se a Sa Plaça. Allà hi arribà la qualcada més inversemblant, amb uns ases amb cares de patiment, qualcats per uns caixers especials. Sense una temàtica gaire definida, s'hi mesclaren banyistes, qualque mariner, un militar, «filletes» amb pijama i barba, o una peculiar ballarina de ballet. Completaven la comitiva un caixer batle amb pijama i una capellana amb poal de platja per beneir. Donaren vida a la qualcada Ramon Verdú (fabioler), Toni Sales (fadrí), Toni Pons Pons, Isaac Alcaide, Jesús Toral, Martí Mercadal, Pau Martí, Miquel Sales (caixer batle) i Raül González (capellana).