Era la vigília de Nadal quan el prevere Joan Tutzó va rebre una telefonada. Era una veïna de Ciutadella qui li donava les bones festes, preparada per passar un dels dies més difícils de l'any per la soledat i les circumstàncies de la vida. Però la conversa va donar un gir inesperat quan aquesta ciutadellenca li demanà per una llum que veia al Toro. «Quan descobrí que es tractava d'una estrella de Nadal, va confessar que li havia alegrat la nit. I per això ja ha volgut la pena l'esforç», apunta Joan Tutzó.
Un estel intens brilla des del cim més alt de l'Illa. I es veu des de pràcticament tota Menorca. Es troba a 30 metres d'alçada i a 360 metres del nivell de la mar. Fa vuit metres i pesa prop de 300 kilos. «Volíem que les balisses que anuncien el perill donessin pas a una llum d'esperança». I ho han aconseguit.
Ha estat un repte que s'ha cuinat «a contrarellotge», explica Tutzó, perquè la idea va sorgir dia 13 i només deu dies després, el projecte ja tenia llum pròpia. Afegeix que «ha estat possible gràcies a la implicació de molta gent, tothom ha anat sumant fins fer realitat una il·lusió». I gran part del mèrit, assegura Tutzó, és de Josep Lluís Febrer, en Febre, qui «hi ha posat el cor».
Febrer, qui resta importància a la seva labor, afegeix que el procés de creació ha estat plagat d'anècdotes. Principalment, perque les mides els desbordaven.
Però en aquesta part més festiva hi afegeix la més personal i sentimental. I és que l'estel duu el nom de Margarita, en homenatge a Margarita Martí, una veïna mercadalenca molt coneguda al poble i familiar de la seva esposa, qui «sempre ens il·luminarà des de dalt el Toro».