Per primera vegada, els fillets i filletes de Ciutadella van tenir veu en l'acte institucional de Sant Antoni. Va ser a través de Quim Ferrer i Ayah Abu Zneid, d'11 anys, representants del grup A de sisè de Primària del col·legi Pere Casasnovas. Ambdós van explicar aquest dissabte en públic el projecte que han treballat a classe amb la professora Joana Majó sobre l'equitat de gènere, que els va dur a reparar en els pocs noms de dones dels carrers de Ciutadella i a descobrir i treballar a classe la figura de Joana de Vigo amb la col·laboració de la catedràtica Josefina Salord Ripoll.
Precisament, el treball a l'aula ahir va tenir plena visibilitat, fent que aquesta dona ciutadellenca il·lustrada i plenament oblidada fos protagonista de la conferència institucional a través de la veu femenina de la coordinadora científica de l'IME.
Josefina Salord va fer una acurada reconstrucció de la dimensió científica i humanística d'una dona entre les grans figures de la il·lustració europea, amb la ponència «La modernitat des de la tradició: l'escriptora il·lustrada Joana de Vigo i Esquella (1779-1855)».
La filòloga glosà la seva aportació, capdavantera d'un moviment cultural que es desplegà a Menorca a través de l'esclat de la burgesia de Maó i l'obertura al món de la noblesa de Ciutadella. Josefina Salord reflexionà sobre la trascendència del personatge, com a referent de qui abraçà la modernitat del temps il·lustrat des de la fidelitat a la tradició. Salord revelà que «encara que la traducció d''Ifigènia a Tàurida', de Claude Guimond de la Touche, del 1801, que s'avança noranta-sis anys a la que Joan Maragall va fer de la de Goethe, bastaria per situar Joana de Vigo en un lloc clau de la història de la literatura catalana, és pel conjunt de la seva obra que pot ser considerada una figura destacada de la cultura il·lustrada».
Recalcà que Joana de Vigo «se suma, amb llum pròpia, a la brillant nòmina del grup il·lustrat menorquí, es mereix que l'interès dels alumnes del CP Pere Casasnovas trobi la nostra correspondència col·lectiva en forma de coneixement i de reconeixement públics. Aquest grup és també la millor mostra que la modernitat només es pot construir des de la tradició, amb tots els drets que ens corresponen, i entre ells el de l'equitat de gènere, per viure oberts al món des de la pròpia personalitat històrica i lingüística que celebram cada 17 de gener».