Síguenos F Y T I T R
Sant Cristòfol 2016

Es Migjorn no decepciona

Les festes de Sant Cristòfol congreguen una multitud entusiasmada en el Jaleo i les canyes

Cavall, caixer, canya, plaça. Quatre elements de la festa entre una multitud | Josep Bagur

|

La renou de la música i d'infants revivia l'empedrat dels carrers des Migjorn mentre s'obrien les finestres per veure passar els primers cavalls. La Qualcada de Sant Cristòfol de Ses Corregudes va respondre altre cop al so puntual i matiner del tambor i el fabiol. N'Adriana Sales arreplagava ahir cavallers i junta de caixers per a iniciar la segona jornada de les festes. La reproducció idèntica de la tradició atorgava la màgia al ritual. Cada persona, cada gest, cada detall, feien evident la diferència i remarcaven la singularitat del moment. Com tots els anys el poble va acompanyar als cavallers a Missa Solemne, oficiada pel caixer capellà Llorenç Sales i en el transcurs de la cerimònia els quatre cavallers més grans van repartir l'aigua-ros.

A mesura que passaven les hores l'ambient es caldejava i la solemnitat donava pas a l'exaltació dels que saben la bulla que caracteritza Sa Plaça per les festes. Al migdia l'arena, deserta hores abans, es va omplir de locals i visitants expectants de l'arribada dels cavalls. Llavors la majestuositat de l'animal es va convertir en l'epicentre de les emocions mentre la banda municipal feia notar el perquè del seu prestigi. Una bateria donava el punt de percusió particular a la melodia del Jaleo, al pas del qual els cavallers demostraven el seu domini de l'hípica a una gernació entregada. La comunió del poble es feia sentir en cada bot i les excel·lents condicions del dia només ajudaven a seguir amb la festa. De la mateixa manera que la gent es refrescava amb pomades i aigua gelada, així com els cavalls voltaven els carrers també rebien un petit descans. En el número 3 del carrer Sant Jaume els havien preparat unes grans cubes d'aigua. Algun va aprofitar per a refrescar-s'hi també el cap o omplir una pistola d'aigua. Aquestes joguines completaven l'ambient festiu dels petits, però també dels grans. Els grups d'amics s'apuntaven a decorar-se el cos amb purpurina de colors, tatuatges instantanis o a col·locar-se coronetes de flors llampants per aumentar la diversió.

Entre els cavalls es retrobaven les cares conegudes de dins i fora de l'Illa, com el guitarrista David Russell que, fent botar cavalls impulsat pel sentiment de la festa demostrava perquè era fill adoptiu de ple dret del municipi.

El so del 'Gato Montés' avisava d'una de les parts més emotives de la jornada, cap a les tres del capvespre. Des de la cavallera més jove fins al caixer més expert es van emocionar en rebre la canya la cullereta de plata de mà de les autoritats municipals. El temps va seguir corrent: els genets van baixar dels cavalls, van acudir a la Beguda al Saló Verd i després d'acompanyar als membres destacats de la junta de caixers als seus domicilis es va dissoldre la Qualcada.

El dia va acabar, però el seu record permaneixerà en la ment col·lectiva, mostra del patrimoni immaterial del poble.

Lo más visto