La manca d'aparcaments lliures aquest dissabte a Alaior advertia un Sant Llorenç multitudinari. Hores abans de l'emotiu primer toc, a les cinc del capvespre, el poble ja anava ple d'alegria i els joves es repartien pels carrers a mesura que es replagaven els caixers. Menorquins i turistes desembarcaven dels autobusos per unir-se a la gernació que ja cap a les sis i mitja seguia a la comitiva, a les ordres del caixer batle, Emilio Agis.
La gentada guardava lloc al carrer Porrassar Nou per a ballar al ritme de la banda de música des Migjorn, que acompanyava les autoritats. L'espai no tenia capacitat per a més o açò semblava, quan en apropar-se el so del xiulet i els plats, un riu de joves baixava al crit de «Lô és una festa». Festa que conqueria fins i tot els clarinetistes, que alçaven els instrments amb El ritmo de la noche.
Mentrestant la Qualcada seguia el seu recorregut i, amb cert retard, pujava cap a l'església de Sant Pere Nou, des d'on la gernació expectant, va poder contemplar la llarga coa que formava el conjunt en el seu trajecte fins al temple. Els 75 caixers ordenaven la seva marxa al so del fabiol de Cristóbal Vinent, dels primers en rebre la canya verda abans d'entrar a l'Església. Mentre es celebraven les Completes en l'íntima ermita, les canyes restants es van repartir entre fillets i els que no ho eren tant, però que, amb la mateixa il·lusió, recollien el record de Sant Llorenç 2016.
Protagonista
La celebració a l'Església no va durar un excés. El temps apretava i els caixers van sortir decidits. A bon pas tornaven a pujar al cavall per a contentar tots aquells previsors que ja havien partit a guardar-se lloc a sa Plaça on, després d'una passada de caragol, cada caixer era el centre de les mirades quan entrava pel carrer Menor. L'espectacle mai podia decepcionar al públic entregat que, amb la tonada del jaleo de fons, ajudava a cavaller i cavall a completar el bot. El ritme no va decaure ni a la primera ni a la segona volta quan, a la sortida del caixer municipal cap al Coll des Palmer, la plaça semblava més carregada d'emoció que al començament.
Els més petits ja havien desaparegut dels carrers quan la comitiva es disposava a deixar el caixer batle al seu domicili, després de la Beguda. Però els joves encara seguien la bulla, alegres de poder compartir, un any més, les festes amb vells i nous amics.