Després d'una primera jornada, dissabte, amb actes as Mercadal, la festivitat de Sant Nicolau es reprenia ahir, per viure el segon dia amb la tradicional pujada a dalt del Toro. Va ser amb un total de quaranta-quatre cavalls, i entre aquests, representants de totes les festes de Menorca.
Els actes viscuts al cim més alt de l'Illa va comptar amb centenars de persones, que van utilitzar el servei d'autobús continu, des del peu del Toro, per presenciar tant la missa de caixers al santuari, com el posterior jaleo.
A primera hora del matí ja estava tancat l'accés a la muntanya, per evitar la pujada de vehicles particulars que poguessin col·lapsar l'única via d'accés.
Després del jaleo, les completes i la revetlla viscuda la nit anterior al centre des Mercadal, Sant Nicolau reprenia els actes amb el replec de la qualcada i el lliurament de banderes a l'església. Va ser llavors quan la comitiva enfilà cap al cim, on hi arribà a les 10.30 hores, amb el jove fabioler Marc Pons al capdavant, i el prevere Joan Camps tancant la filera de cavalls.
Puntualment, mitja hora més tard entraven els caixers al Santuari del Toro, on el rector des Mercadal, Joan Tutzó, acompanyat de sa capellana, oficiaren la celebració.
Durant l'acte, Tutzó va destacar que «la d'avui és una festa menorquina, de tot Menorca», i que «oferim aquesta missa per totes les festes religioses que s'han fet aquest estiu en honor a tots els patrons de Menorca o per a tots els que posen nom a les festes». Una tradició que, digué, «hem heretat dels nostres pares i avis», tot recordant que «la festa de Sant Nicolau ha estat a punt de desaparèixer». Així, va agrair públicament la feina feta pels sis joves, membres de la Comissió de Festes de Sant Nicolau, responsables de l'organització de la celebració.
Acabada la missa, en la qual, per cert, Tutzó s'acomiadà com a rector des Mercadal i del Santuari del Toro (pels nous nomenaments del Bisbat i que entren en vigor aquest setembre), i repartit l'aigua-ros, els caixers, escortats pels músics de la banda Cap de Fibló, van sortir del temple i es prepararen per al jaleo, que tingué lloc a l'aparcament inferior. Allà es concentrà molta gent, per acomiadar de la millor manera la celebració que, segons el refranyer popular, tanca les festes en clau.