Autofitxa
Em dic Marta Garí Tudurí, tenc 20 anys i sóc de Maó. Vaig estudiar Primària i Secundària al Col·legi Sant Josep de Maó i he cursat el grau mitjà del mòdul d'Auxiliar d'Infermeria. El passat més de desembre vaig començar a treballar a la Residència de Gent Gran del Consell. Abans ja havia fet alguna substitució. Estic encantada amb la meva feina. Estant al costat dels majors s'aprenen moltes coses. La paciència és la virtut més important per treballar amb la gent gran.
B.G.C. Maó
S'havia plantejat mai treballar amb gent gran?
No, mai. Però quan va sorgir la possibilitat no em va costar gens decidir-me perquè m'agrada estar amb la gent gran.
Com recorda el primer dia de feina a la Residència de Gent Gran?
Estava molt perduda. No sabia els noms dels residents, no els coneixia i no sabia quines eren les seves costums. Però en general m'ho van posar fàcil. La major dificultat va ser adaptar-me a les necessitats de cadascun.
Però la seva primera experiència no va ser fàcil...
No, perquè el primer contacte que vaig tenir amb els residents va ser a la planta on estan les persones menys vàlides. En la seva situació necessiten més que mai conèixer-te i t'has d'apropar a ells perquè tot sigui més fàcil.
En el procés d'adaptació al seu nou lloc de treball, ha comptat amb l'ajuda dels seus companys?
Sí, m'han ajudat molt i m'han ensenyat moltes coses. Me trob molt bé i molt a gust en el meu lloc de treball
Té contacte amb els familiars dels residents?
Amb alguns, sí. El tracte és bo. Però són diferents, uns són més exigents o demanen més que els altres.
Què és el que més li agrada de la seva feina?
Que és molt gratificant. Passes molt temps amb ells, els coneixes i et fan molt de cas. Són molt agraïts. Per ells, nosaltres som la seva companyia.
Què és el més difícil d'aquest treball?
Quan hi ha un "exitus". Tenim una relació molt propera i directa i quan algú es mor, es fa dur per tots els que passem moments amb ells.
En els moments que comparteix amb els residents, hi tenen cabuda les converses i confidències?
Sí, els agrada que els donis conversa. I quan tens un moment de descans no dubten en contar-te coses, sobretot històries del seu passat. S'aprenen moltes coses estant al seu costat i entens com és la gent gran, com es senten.
El fet de ser jove li ha suposat un problema a l'hora de relacionar-se amb ells?
No, no m'han mostrat cap recel ni cap gest de desconfiança. Ells et tracten com si fossis una néta més. T'arriben a estimar molt.
Com es planteja el futur?
M'agradaria fer feina a un hospital però de moment estic molt contenta i si per determinades circumstàncies hagués de seguir treballant aquí, ho faria encantada.