Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Festa d'aigua-ros i cullereta d'argent

Sant Lluís va celebrar ahir el dia gran en honor al seu patró amb uns cinquanta caixers, molt de públic i poques incidències

M.P.F. Sant Lluís

30 d'agost de 2009. Vuit del matí. Sant Lluís reposa d'un dia de festa gran. S'ensuma olor a celebració i a protocols però el poble encara calla. Cop d'ull a Es Cós, pla de sa Creu i avinguda de sa Pau. Sense moviment. Només gots, llaunes, sorra sacsejada i silenci. De cop, la Tropa de Cornetes i Tambors del Soldà, Pollença, toquen diana per tal que el poble es desperti, cara neta i fora lleganyes, com se sol dir popularment. Mentrestant, el trot d'un cavall, ara un altre i algun crit d'enhorabona, comencen a apreciar-se pel centre del poble. I és que la qualcada ja comença amb el replec per, un cop tots reunits, anar a cercar el caixer batlle, Llorenç Carretero, i el caixer capellà, Joan Tutzó. Següent protocol, missa de caixers a l'església parroquial. Tots els membres de la qualcada asseuen a l'altar, el silenci de la gent s'amaga darrera l'emoció de sentir el fabioler Jordi Orell entonant notes de fabiol a cop de tambor. Impactant. La celebració eucarística és oficiada pel caixer capellà, Joan Tutzó, juntament amb el rector Jesús Llompart. L'església plena a bots i barrals es refresca a cop de ventall per evitar la calor. Les càmares fotogràfiques es comencen a encendre per captar una instantània d'aquella mescla de colònia i essència de roses que els caixers vessen al cap o damunt un mocador en aquelles dones que no es volen despentinar. Mentrestant, a l'exterior, els músics de la banda des Migjorn es preparen per una intensa jornada de partitures i la gent espera ansiosa que els caixers comencin a ballar a lloms d'en Country, d'en Torret, de n'Oasis o d'en Trui, entre altres. Aquests ja se n'han adonat que el dia ha amanit tapat, amb núvols i amb amenaça de pluja. Els caixers, una cinquantena, se n'adonen en sortir de l'església a les 11.35 minuts. Espantats del cel del moment gairebé tots fan un sospir i comenten amb el seu company 'tal vegada no acabarem el jaleo'. Però segurament tots pensen que després dels goigs a Sant Lluís cantats just abans de finalitzar l'eucaristia que diuen "guardau a tots els santlluïsers de desventura, protegiu nostra natura de los mals i de los vents", esperen que tot sortirà bé.
A les 12 hores en punt, caixer batlle i caixer capellà entren a la plaça encetant les primeres notes de jaleo del diumenge de les festes.

Cal fer un punt i apart per al caixer capellà, Joan Tutzó, qui exultant damunt en Regidor, amb un somriure de pam, aconsegueix animar el jovent cridant-los i motivant-los a saltar. Aquest carisma l'aconsegueix transmetre al públic en les dues voltes de jaleo i a la de les canyes verdes. La gent ho comenta, se'n fa ressò i el feliciten tant per quant ha sabut transmetre com per la mestria en fer saltar i mantenir dret el cavall. Batlle i capellà regalen un bell toc de guindola seguit dels aplaudiments de la gent.

La saga Pons Pons formada per Jesús Pons-caixer casat-, Joan Pons -caixer fadrí-, Rafel Pons -vocal- i els Antoni Pons pare i fill, protagonitzen un altre dels moments curiosos de la jornada. Surten tots un darrera l'altre demostrant que la saga té experiència, molta afinitat amb el món cavaller i complicitat entre familiars. Els caixers més joves, com Itziar Pons o Eunis García, o els més ensenyats i més professionals en fer saltar el cavall, com és el cas de Miquel Pons, són els més elogiats pel públic.

La primera volta de jaleo acaba a les 12.50 hores mentre que la segona finalitza a les 13.45. Arriba el moment de les canyes verdes i acompanyar a cavalls i cavallers a arreplegar-les amb cullereta d'argent inclosa. Alguns es resisteixen, altres la recullen sense oposició del cavall. La festa equina acaba quan falten vint minuts perquè els rellotges marquin les 15 hores. Després d'un descans, arriba el moment de ballar a ritme d'Abeja Maya o Amante Bandido, entre moltes altres. El director de la banda, Isaac Mascaró, malgrat sofrir una torçuda al peu, igualment es deixa endur pel públic, això sí, empunyant una crossa com a batuta. Mentre la plaça sembla que ha de venir-se abaix amb el ball i la xauxa de la gent, la comitiva i els membres de la qualcada oficialitzen la beguda a l'Ajuntament amb l'emoció i alhora la tristesa d'escolar el fabioler acomiadant-se fins l'any que ve.

Segons informa Creu Roja, ahir va ser un dia tranquil i de poques incidències. Es van atendre cinc casos tots ells de poca rellevància.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto