Sia Pons Maó
Les XXV Trobades Científiques de la Mediterrània que aquest passat cap de setmana s'han celebrat a l'IME s'han dedicat enguany a les estrelles, concretament a la missió espacial coneguda com a Gaia que d'aquí dos anys s'enlairarà per mesurar i caracteritzar ni més ni menys que mil milions d'estrelles. Carme Jordi, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ha estat una de les ponents de les trobades que duen per títol "Gaia: La Galàxia en un petabyte".
Quin és l'objectiu científic de Gaia?
Gaia és una de les missions grans de l'Agència Espacial Europea en què participen molts països d'Europa i la indústria europea i l'objectiu científic és mesurar posicions i velocitats de l'un per cent de les estrelles de la Galàxia, el que vol dir mil milions d'estrelles. De fet, això no s'ha fet mai abans i la veritat és que aquesta missió es recolza en l'experiència que els europeus tenim en una missió anterior que va ser Hipparcos. Va ser una missió molt pionera sobre 120.000 estrelles en aquell moment, aquella experiència ens va permetre dissenyar una nova generació que és Gaia que a nivell de capacitat tècnica i d'observació és molt superior. Europa ha de continuar sent líder en astrometria, en mesurar les posicions, distàncies i velocitats de les estrelles.
Gaia concretament és un satèl·lit?
Sí, quan diem missió estem parlant d'un satèl·lit artificial. Gaia es llançarà la primavera de 2012, una mica més tard de la previsió inicial, i estarà en funcionament cinc anys. Tot i que la durada nominal són cinc anys, les previsions de combustible i tot es dissenya per a dos anys més d'extensió, és a dir que poden ser set.
Què és un petabyte?
Estem més acostumats potser als megabytes. Un petabyte són mil milions de milions d'elements d'informació. Els resultats a aquest nivell són importants, són molts milions d'informacions. Europa porta el lideratge complet d'objectius d'aquesta mena i ara els més grans estem ensenyant a la gent més jove perquè els científics europeus més joves tinguin una bona base perquè les dades recollides donaran per a molts anys d'estudi, segur que al 2030 no ens les haurem acabades encara i paral·lelament s'haurà de començar a plantejar una tercera missió per anar més lluny i encara amb més precisió.
La trobada científica que han celebrat aquests dies a Menorca quins resultats ha tingut?
Hem vingut per plantejar-nos com organitzem la comunitat espanyola, lligada amb la resta de la comunitat científica europea, per treure profit de totes aquestes dades. Amb tantes dades no tan sols es planteja un problema tècnic de com s'emmagatzemen, com s'accedeix a les dades i com s'extreu la informació concreta d'una estrella que t'interessi, sinó que la precisió d'aquestes dades és tanta que fins i tot tota la interpretació científica ha de ser repensada per buscar detalls molt més fins que ara no som capaços de veure. És a dir que no hem de preparar tan sols els nostres ordinadors sinó que a més a més tot el coneixement científic que tenim avui en dia l'hem de portar als extrems límit on descobrirem moltes més coses que ara no som capaços de veure. Hi ha coses que intuïm i que després serem capaços de veure millor però a més descobrirem coses que ara no podem ni imaginar.
Quins coneixements persegueixen?
Volem saber com la nostra galàxia, la Via Làctia, s'ha format i com ha anat canviant al llarg de la història. Igual que les estrelles neixen, viuen i moren, les galàxies, que estan composades d'estrelles, també neixen, viuen i moren. La galàxia ara té una forma però no sempre ha estat la mateixa perquè la nostra galàxia se va menjant altres galàxies més petites que hi ha pel voltant fet pel qual de cada vegada és una galàxia més gran. Doncs totes aquestes coses són les que volem descobrir. Avui en dia no tenim prou mesures per poder-ho interpretar però amb Gaia sí les tindrem.
Què són les estrelles?
Les estrelles són grans esferes o globus de gas que en el seu interior són molt calentes i llavors es produeixen les reaccions nuclears que són les que creen energia i aquesta energia és la que nosaltres veiem. El sol és una estrella i les altres estrelles són també com el sol, algunes fins i tot més grans que el sol. La nostra galàxia està composta de centenars de milions de sols, cent mil milions contem. La galàxia té una forma com de disc aplanat, amb una part central on hi ha un forat negre que arrossega tot el que hi ha al voltant, majoritàriament estrelles, núvols de gas i núvols de pols.
Entre els assistents a les trobades hi ha membres de l'Observatorie Besançon i de l'Observatoire Paris-Meudon que realitzen simulacions de Gaia. Què els han explicat?
El grup de simulacions és un consorci en què hi ha majoritàriament la Universitat de Barcelona, l'Observatori de Besançon de França (Anie Robin i Celine Relyé són les persones que han estat presents a les Trobades de Menorca), i l'Observatoire Paris-Meudon que ha estat present aquí amb Carine Babusiesux. A l'Observatoire Paris-Meudon s'està fent el disseny de la instrumentació i des de l'Observatoire Besançon s'ha fet un model de cel per saber com estan les estrelles distribuïdes per la galàxia i saber quines propietats tenen, a quina distància estan i com es mouen, quina és la seva lluentor, els colors de les estrelles, aquest model de galàxia és el que es fa servir com a model de cel i per tant com a model del que Gaia veurà. Aquí han explicat els detalls dels supòsits i tota aquesta informació serveix també per a tots els equips que vulguin ja fer anàlisis científica. Sabem com són els miralls i els instruments de mesura i tenim una idea de com és la nostra galàxia que conté tots aquests milions de sols i llavors combinem un cel imaginat amb uns miralls i un instrument i produïm dades com les que Gaia observarà.