Autofitxa
Som de nom Antònia Cardona Vinent, però tothom me coneix per na Tònia des Pont. Vaig néixer el mes de juliol de 1915 a ses Barraques, un caseriu que hi ha anant cap as Castell. Som viuda d'en Llorenç Vinent, tenc 94 anys, tres filles (Magdalena, Margarita, Antònia) un fill (Pedro) i vuit néts i nétes. Som la persona més gran nascuda en aquest caseriu.
Per què li diuen na Tònia des Pont?
Jo vaig néixer a la casa de ses Barraques que està més allunyada del caseriu, a l'esquerra anant cap es Castell, on a prop hi havia un pont que travessava l'antic camí de banda a banda. Els meus pares van ser en Toni de ca la Mare de Déu, que era jornaler dels senyors de Rafalet, i de na Margarita, que es dedicava a les feines de casa. Vaig tenir dos germans, en Juanito, que era fuster, i en Pepe, que va fer de pagès. Tots ja són morts.
De petita va anar a escola?
Sí, a sa Costura que hi havia al carrer D'Allemand. Hi anava a peu fins Sant Lluís, abans n'hi havia un bon tros, perquè encara no hi era l'avinguda de sa Pau i el poble era més petit. Vaig anar amb donya Àgueda i donya Teresa, el matí ens feien llegir i escriure i el capvespre, labors. Me'n record que unes de les meves amigues eren na Pilar i n'Eulària de can Nofre i na Niní de can Nin.
I després, què va fer?
Durant un bon temps vaig anar a aprendre a cosir roba de vestir a ca na Juanita de can Fuguet, era una dona viuda que vivia as carrer Lannion i tenia un fill, en Pepe, que va arribar a ser alcalde d'un poble de França.
Tenc entès que vostè es va casar ben joveneta.
Tenia 20 anys quan me vaig casar amb en Llorenç Vinent, després de festejar uns quants anys. Els seus pares eren els pagesos des Barranc, una estància situada molt a prop d'on jo vivia. El meu marit i jo vam anar a viure a una casa a prop dels seus pares, però en Llorenç va comprar unes tanques per Alcalfar i amb un jornaler es va dedicar a sembrar per vendre. També va repartir menjar d'animals a domicili amb un carretó per compte d'un comerciant.
Se'n recorda del Carnaval d'en primer a Sant Lluís?
Sí, feien ball al Casino i sortien comparses pels carrers, amb carretons que els enramaven i músics que amenitzaven la desfilada. Hi havia molta animació.
Actualment com passa els dies?
Fa uns anys que vaig a dormir una setmana a cada un dels meus fills. Però sempre que puc vaig a la meva casa de ses Barraques, solec passar el pedaç (es refereix fregar en terra) i espolsar. Hi ha prou feina per mantenir la casa ben neta.