La sala d'exposicions del Claustre del Carme de Maó acull aquesta tarda a les 20 hores la inauguració de l'exposició retrospectiva "Josep Claret, Arquitectura a Menorca 1939-1957". Aquesta mostra, que impulsa el Col·legi d'Arquitectes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Maó i la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Girona- que va organitzar l'any passat una exposició de Claret emmarcada en la commemoració del centenari del seu naixement-, pretén apropar els ciutadans a les etapes menys conegudes de l'arquitecte a través de plànols originals dels projectes més interessants que l'arquitecte va executar a Menorca durant els anys de la postguerra, a més de documents del Pla Claret de 1945, és a dir, el primer document d'ordenació urbanística de la ciutat. La mostra consta de 24 plafons.
L'arquitecte va recalar a Menorca com a capità de l'aviació de l'exèrcit republicà l'any 1938 per construir una pista d'aterratge a la carretera de Sant Lluís. Acabada la guerra, Claret va quedar a l'Illa i treballà a les ordres del nou govern fins l'any 1955 exercint d'arquitecte municipal a Maó, Alaior, Ferreries i Es Mercadal.
Amb el Pla Claret de 1945 va començar el planejament de la ciutat moderna. Es va desplegar un Maó de carrers rectilinis, amb illes de cases més grans i compensades, sobre una ciutat que aleshores arribava just a l'Esplanada. Amb la seva aportació, Maó va comptar amb noves places urbanes, remodelà la Plaça del Carme, Bastió i Conquesta, projectà la modernització de les cases de trast i va construir els primers grans xalets a l'extraradi de la ciutat creant un estil arquitectònic propi al centre de Maó. Va projectar alhora obres tan emblemàtiques com la Costa de Ses Voltes i les seves escales a l'hotel Port Mahón o la transformació de l'antic Palau Mercadal en l'actual biblioteca pública de la ciutat. També va projectar reformes i ampliacions de l'Escola del Treball, actual institut Joan Ramis i Ramis. Cal recordar que el "Projecte de Reforma Interior i Eixampla de Maó" va ser el precursor del Pla General de Mateu Seguí (1976).
És a partir d'aquesta aportació urbanística a la ciutat maonesa que el batlle Vicenç Tur va assegurar ahir que "malgrat ser un arquitecte gironí "nosaltres el considerem maonès ja que la ciutat no s'entendria sense Josep Claret".
Tur va recordar que la concepció de ciutat que va proposar Claret on prioritzava la seva globalitat per planificar-ne el seu creixement és l'herència que encara avui es mostra viva.
El comissari de l'exposició i alhora arquitecte, Joan J. Gomila, ha apuntat que l'exposició inclou la trajectòria arquitectònica -el pas d'una arquitectura contemporània a una altra més convencional-, la urbanística, així com la seva importància en l'arquitectura turística que comença a aparèixer a Menorca en aquell moment.
Gomila ha recalcat que l'exposició recull "la visió que Claret va tenir principalment de Maó però també de Sant Lluís i Alaior, i que ajudarà a entendre els plans generals posteriors". Així i tot indica que també té obra a Ciutadella i Ferreries amb la intenció de seguir estudiant l'obra de l'arquitecte i completar la informació que es treu a la llum avui. Gomila informa que Claret va abandonar l'Illa l'any 1955 però la seva darrera obra projectada damunt Menorca fou el xalet Montañés que data de 1957. Gomila afegeix a més "el valor que es pot extreure dels plànols en si" com a document gràfic que deixa palesa l'evolució que han sofert els projectes.
A més, el Col·legi d'Arquitectes va sol·licitar a l'Ajuntament que s'incloguin altres obres arquitectòniques i urbanístiques en el Catàleg de Protecció Arquitectònica per tal de conservar l'empremta d'aquest arquitecte.
La dissenyadora del muntatge de l'exposició així com tot el disseny de cartelleria publicitària ha anat a càrrec de Carme Gomila.