Autofitxa
Em dic Marc Moll, vaig néixer a Ciutadella l'any 1968. Som tècnic forestal, fitoterapeuta, quiromassatgista i expert en flors de Bach. Tenc la carta d'artesà herbolari i carta de mestre artesà jardiner, ambdues atorgades pel Govern. També sóc ikebanista per l'escola mexicana d'loto. Tenc publicat el llibre "Medicina Popular Menorquina, segles XVI-XXI, plantes, animals, minerals i altres modalitats curatives" i diferents quaderns de Folklore. Acabo de reeditar el llibre "Les plantes a Menorca. Noms i usos".
És un gran expert en herboristeria i fitoteràpia, però on trobem els inicis d'aquesta passió pel món de les plantes?
Em ve de molt petit. La meva àvia tenia un hortal al camí de sa Farola i allà jo ja sembrava llavors i segava arbres. Ja hi havia una connexió especial amb les plantes. A l'adolescència, es va fundar el GOB Ciutadella i jo em vaig encarregar de les plantes, vaig començar a estudiar, i vaig veure que tenia molta facilitat, que em quedava molt. Després me'n vaig anar a Navarra i vaig tenir una mestra en plantes medicinals amb qui me n'anava d'excursió tres capvespres a la setmana i apuntava virtuts i aplicacions. En tornar a Menorca, vaig voler aplicar-ho a la realitat de l'Illa, a les tradicions d'aquí. i vaig pensar que havia de xerrar amb gent major. Amb aquestes entrevistes anava tenint més coneixements, noms populars, aplicacions, usos. Tenia 22 anys i fins els 27 vaig estar investigant, parlant amb apicultors, cercadors de bolets i vaig anar recopilant informació però sempre amb una especial atenció a les plantes medicinals.
Diria que la farmaciola l'hem de tenir al jardí?
Si tinguéssim un jardí al camp hi trobaríem moltes plantes però com que vivim al poble i no tenim plantes les hem de sembrar. Però amb onze o dotze d'elles podríem tenir cobert les malalties més comunes.
I així, què no hi pot faltar?
El romaní per al fetge i les defenses; la camamil·la com a digestiu i relaxant; la murta que és antiinflamatòria; l'espígol com a relaxant muscular, per a l'ansietat; el fonoll com a diurètic per netejar impureses i problemes de ronyó i bufeta; el tem com a antibiòtic natural i expectorant; l'arangí que és cardiotònic; la sàlvia per a problemes bucals i menstruals; el plantatge per al refredat, a més és un antiestamínic; la malva ja que les fulles són un laxant natural i l'herba de Sant Joan que és un antidepressiu, i també és bo per a cremades i ferides.
La base de la seva feina es troba en els avantpassats, més que no pas en l'evidència científica. No és així?
Normalment en tot allò que és popular cerc una mica de coherència científica perquè sigui el màxim creïble. Hi ha remeis de plantes que no s'han demostrat que serveixin per a aquell mal i d'altres que estan comprovats científicament. Per exemple, l'herba Santa, que s'empra per a problemes de pedres i arenes de ronyó, no consta que sigui medicinal però a Menorca sempre s'ha emprat molt i amb efectes molt bons tot.
Amb el programa "Herbes màgiques" s'ha convertit en una de les cares televisives balears.
Fer aquest programa va ser una sorpresa molt gran. Quan m'ho van oferir pensava que seria anar pel camp, però després em van dir que havia de ser presentador. Tenc un equip excel·lent perquè de plantes en puc saber, però la comunicació és diferent. He pogut emprar la televisió com a eina de difusió.
Les herbes són màgiques?
Jo diria que la vida és màgica. Però hem de veure el costat de la màgia i a vegades per raons de la vida no el sabem trobar. Però jo crec que sí, que les herbes ens ajuden perquè la vida sigui més fàcil.