Sembla impossible que enmig d'una festa com Sant Joan la calma i l'espiritualitat es puguin imposar per un moment a la bulla. Quan la comitiva, abans de davallar as Pla, visita el monestir de Santa Clara per demanar a les religioses que preguin per ells, esdevé el que sembla impossible. Sembla com si les parets del monestir aturessin la renou, com si els ciutadellencs deixessin l'esvalot a l'entrada del convent i el canviessin per la reflexió. Quan el caixer senyor baixa del cavall, i demana a l'abadesa que pregui per ells, sembla com si el món s'aturés per un instant.
Sor Carme Riera, amb la seva veu tranquil·la, agraïa primer el gest del caixer senyor. "Sant Joan ens convida a obrir camins per al Senyor", continuà. L'abadesa també volgué tenir un record per a sa capellana i el caixer pagès, i també per als qui no pogueren gaudir de la festa, per un motiu o per altre. "A Ciutadella aquests dies les portes i les cases estan obertes per rebre i compartir amb tothom l'alegria de la festa, i les clarisses tenim sempre el cor obert per compartir les vostres esperances i preocupacions", digué sor Carme.
Per acomiadar la comitiva, l'abadesa recordà als presents que "ara mateix anirem a fer el que ens ha demanat, pregarem a Déu per a què beneeixi als caixers i cavallers, i també a tota la gent que baixarà as Pla amb voltros". I després d'aquestes paraules, la comitiva partí, i s'endugué amb ells la bulla, la renou i la festa. Al convent, quedà la pregària i l'espiritualitat, una altra manera de viure Sant Joan.