Hom podria conversar hores amb Esteve Molist Pol, més si la xerrada té lloc devora la mar, a una caseta petita i polida, fidel a l'esperit de la Menorca blanca i blava, en la que estiueja des de fa tres dècades amb la seva dona Montse. Assenyat i proper, aquest català de 87 anys ha signat una intensa carrera professional vinculada al món del periodisme, que, potser, expliqui la seva curiositat, el seu discurs contundent i captivador, reforçat per un aspecte acurat, blanc i impecable, lluny de les concessions que l'estiu fa mitjanament admissibles.
El Correo Catalán, on va començar com a crític literari, Diario de Barcelona o la Hoja del Lunes van ser alguns dels mitjans on va treballar, compaginant la seva feina amb la secretaria de l'Associació de la Premsa de Barcelona. Responsable d'una agència de publicitat, director d'una revista d'art o del setmanari "Revista", deixà d'escriure - "quelcom que he lamentat tota la vida", diu amb un punt de malenconia en la veu- per encarregar-se de l'administració de "La Vanguardia", on va ocupar el càrrec de director general durant deu anys.
Jubilat més de dues dècades enrere, Molist parla amb la mateixa naturalitat de l'autocensura de l'època franquista - "com hi havia censura, doncs ens acabàvem censurant nosaltres mateixos, encara que sempre cercàvem truquets per dir les coses que volíem"- com de "la vastetat d'horitzons que internet t'obre". No defuig cap qüestió d'actualitat començant per la sentència sobre l'Estatut. "Catalunya i Espanya s'han d'entendre necessàriament, són complementàries. El problema són els polítics", afirma sense dubtar.
"Per gestionar la cosa pública han de fer equilibris cada dia per la seva supervivència. La separació entre Catalunya i Espanya no existiria si els polítics no hi fossin. És un problema artificial, que també ajuden a crear els filòlegs, que viuen de l'estudi i la manipulació, en el bon sentit de la paraula, de la llengua i acaben convertint-la en un factor que separa, en una barrera diferencial, tal i com detectà antigament Herodot", un argument que fa valdre Molist i que remarca tot dient que la seva catalanitat està fora de dubte.
"Està documentada l'arrel de la meva família a Vic des de l'època romana, la qual cosa no lleva que siguem conscients de l'existència d'Espanya", afirma un Molist, per qui el que ha passat amb l'Estatut prova la tensió que viuen les relacions catalano-espanyoles. "He sentit molt que aquest és el millor Estatut però ningú es posa d'acord, tot per culpa dels polítics", reitera. D'ells és també la responsabilitat per la corrupció galopant, però no en exclusiva.
"Malgrat l' estraperlo, anys enrere hi havia més decor personal i públic. Ara n'hi ha menys, però, a més a més, hi ha tantes despeses electorals i de manteniment d'estructures dels partits polítics, que és normal que hi hagi corrupció. Ara, no hem d'oblidar que darrere un corrupte hi ha persones que corrompen", assevera Molist, qui també fa referència a la proliferació de càrrecs públics retribuïts - "acaben generant una despesa perquè han de justificar el seu sou"- en explicar el desfas de la cosa pública.
També compartida és la responsabilitat davant la crisi per aquest home, que, nascut d'una família humil i senzilla, va ésser capaç de compaginar estudis de Dret, Periodisme i IESE i treball, assistint a greus dificultats però també a la pujada d'una classe mitja, beneïda pel consum i les facilitats de crèdit, que va deixar de banda l'esperit emprenedor.
"La crisi ha estat financera i especulativa perquè era l'únic negoci que hi havia. S'ha canviat el sentit de la inversió i la gent no ha arriscat i la crisi durarà el que duri, encara que serà llarga perquè la seguretat de l'ocupació no tornarà i tota una generació no estava acostumada a viure dificultats i ara s'hi troba", explica Molist, qui, no obstant, es mostra optimista. "Els països mai moren", sosté aquest home experimentat i vital, per a qui crear una cultura de l'estalvi i de la iniciativa serà clau. "A casa no porten res, has d'anar a buscar doblers per poder gastar", diu.