Antigues casetes de vorera esquitxen amb encant la costa menorquina. Són testimoni d'una època en la que la mar és un poderós atractiu on gaudir de la natura com un entorn saludable. Però també són, avui, una mostra de com la gent del poble ha sabut conservar-les en tota la seva essència sense trair la seva memòria. Ja se sap, qui la té, posseeix un tresor, i qui no la té, l'enyora...
La sala de cultura de Sa Nostra de Maó, antiga església de Sant Antoni, acull a partir de ahir l'exposició "Casetes de vorera" que pretén mostrar aquest important, i modest, llegat, a la vegada que retre homenatge a totes les persones que han sabut gaudir-les en la seva simplicitat. 160 casetes conformen un mostrari de les casetes que havien servit com a refugis de pescadors; les barraques i ponts on es guarden les barques; les casetes que es construïren grups d'amics per anar-hi de vega i les que es van fer després per anar-hi a fer estada a l'estiu amb la família. L'exposició, que compta amb la col·laboració del Consell insular, descobreix alguns racons de Menorca en els que la petjada humana es fa present convertint la caseta en gairebé una icona que enfora de rompre l'harmonia amb la naturalesa la potencia. Són petites construccions de pedra, primer de pedra i morter i després de pedra tallada, que s'emblanquinen, en gairebé tots els casos, oferint un mínim espai que s'estén a l'exterior per gaudir de l'aire lliure. Els materials que s'utilitzen són els propis de l'entorn. Pactat amb el propietari del terreny es marca la planta de la casa amb calç, o amb uns pals, i s'arrepleguen pedres, arena, i a vegades algues per fer el morter. Només es compra una mica de ciment i la calç. Les bigues les durà la mar, les poques portes i finestres es reaprofiten de l'àmbit urbà, igual que l'escàs mobiliari del que es disposarà. En algunes ocasions s'excava la cova a la roca, si és per allotjar-hi una barca anirà creixent amb el temps si s'adquireix una barca més gran. El temps d'oci, el relax, també el deport, aficions com la pesca, i sobretot la vega per passar-s'ho bé, omplen de contingut les casetes que sonen a cançons i tenen sabor de peix frit i caldera.
"Casetes de vorera" neix arran d'un treball de recerca realitzat durant els estius de 2003 i 2004 per Llucia Pons, qui va obtenir una beca per a la presentació d'un catàleg de protecció de patrimoni a la Conselleria de Cultura. Arran de l'exposició, des de la presidència del Consell i per desig del senador Arturo Bagur, s'estudia l'execució d'un Pla de la Costa de Menorca que ha de salvaguardar les casetes i altres elements patrimonials que aporten tant a l'Illa.
L'exposició divulgativa, creada per Juan Elorduy i amb disseny gràfic de Joan Pons Moll, es concep des de la història de les casetes que s'il·lustra amb fotografies realitzades pel fotògraf Lluís Real. Destaca així mateix un audiovisual, realitzat per Amalgama, i dirigit per Clara Elorduy, que recull la viva veu de l'experiència viscuda per molta gent en tan meravellós entorn que conserva fins avui tot el seu poderós encant.