Fa 15 anys que Borja Saura (Ciutadella, 1972) va aterrar a Cartagena d'Índies, a Colòmbia, per passar les vacances d'estiu amb la seva família. El menorquí es trobava estudiant Història a Barcelona quan els seus pares van decidir marxar a cap a Amèrica del Sud per iniciar una nova vida i, tot i que la seva idea inicial era tornar a Espanya per continuar els seus estudis, Saura va optar finalment per quedar-se a Colòmbia i tirar endavant els projectes familiars.
Així va ser com Borja i el seu germà, en Biel, van obrir una primera botiga de decoració a Cartagena d'Índies i, amb el temps, es van expandir a altres ciutats colombianes. No obstant, la inseguretat que es respirava al país per la presència de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) va motivar que la família Saura marxés cap a Mèxic, on es troben establerts des de l'any 1999.
Què va portar a la seva família a deixar Menorca i partir cap a Amèrica del Sud?
El primer en marxar cap a Amèrica va ser el meu germà, en Biel, que es va instal·lar a les Illes Barbados al 1992. Al setembre de 1994 va tornar a Ciutadella i va animar els meus pares a partir cap a Colòmbia per començar una nova vida. En aquella època hi va haver una crisis turística important i els negocis familiars van anar malament. Per aquest motiu la meva família va decidir marxar de Menorca i començar de nou.
On es van establir?
En un primer moment van viure a la capital de Colòmbia, Bogotá. Després van anar cap a Barranquilla, la capital del departament de l'Atlàntic, i finalment es van establir a Cartagena d'Índies.
Quan va arribar vostè a Colòmbia?
Vaig arribar un any després que els meus pares. En aquella època jo tenia 23 anys i estudiava Història a Barcelona. A l'estiu vaig decidir viatjar fins a Colòmbia per conèixer la terra on la meva família havia decidit viure. La meva idea era passar l'estiu a Cartagena d'Índies amb els meus pares i el meu germà i tornar cap a Barcelona al setembre...
Però els plans van canviar...
Sí. Vaig decidir unir-me als projectes familiars, fer tots una pinya per tirar cap endavant.
Així va passar de ser estudiant a ser empresari...
Jo no tenia intenció de quedar-me a Colòmbia, volia acabar la carrera i dedicar-me a la docència. Però poc a poc vaig veure que el que havia estudiat fins al moment em resultava útil per dedicar-me als negocis familiars.
Es va adaptar fàcilment a la vida a Colòmbia?
La veritat és que, en un primer moment i tot i que l'idioma és el mateix, no entenia res. L'accent sud-americà resulta complicat. Poc a poc i amb molt de respecte per la gent vaig acabar per adaptar-me al país que em va donar la possibilitat de emprendre un nou futur.
Com va sorgir la idea de muntar una botiga de decoració?
La nostra intenció era obrir una botiga d'articles històrics com pistoles antigues, vaixells a escala i espases de col·leccionista, entre d'altres productes. Durant un any vam estar visitant diverses ciutats de Colòmbia fins que vam decidir obrir la primera botiga a Cartagena d'Índies, famosa pel seu bastió colonial espanyol. És una de les ciutats més colonials d'Amèrica i ha molt turisme. A més, Cartagena d'Índies es troba a la costa i això era important per nosaltres, que estàvem acostumats a tenir el mar a la vora a Menorca.
El negoci va funcionar?
Sí, va ser un èxit total. La empresa es diu 'La ruta de las Indias' i la nostra pàgina web és www.larutadelasindias.com. Vam arribar a tenir botigues a Medellín, Bogotá, Cali, Santa Marta i Bucaramanga.
Quina és la clau del seu l'èxit?
Personalment crec que la clau son les ganes de tirar endavant, la unió familiar i anar obrint nous mercats. A més, el nostre concepte és únic i els articles de decoració que venem son exclusius.
No obstant, van deixar enrere Colòmbia...
Sí. A l'any 1999 vam marxar tots cap a Mèxic. Els problemes amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) afectaven molt el turisme, que ja no arribava com abans a la costa caribenya. Als afores de Cartagena d'Índies ja començaven a arribar els guerrillers i la inseguretat es respirava en l'ambient. Per això vam vendre totes les botigues que teníem a una companyia colombiana i vam establir-nos a Cancún. La veritat és que em va saber molt de greu partir i encara tinc un gran record dels anys que vam passar a Colòmbia. Avui per avui estem cent per cent establerts a Mèxic, fins i tot ja tenim la doble nacionalitat.
Van començar de nou a Cancún?
Sí. Vam obrir una botiga allà i encara avui continua sent el punt estratègic des d'on portem a terme les exportacions amb Espanya. Amb el temps vam obrir altres botigues a Mèxic DF, Monterrey, Acapulco, Malecón Cancún i a Cabo San Lucas. A més estem a punt d'obrir dues botigues més, una altra a Mèxic DF i també a Guadalajara.
On resideix actualment?
Visc a Cabo San Lucas des de fa cinc anys. La botiga d'aquesta ciutat ens havia donat problemes per falta de gent capacitada i per això vaig decidir establir-me aquí. La meva família continua vivint a Cancún i jo viatjo sovint per comprovar com funcionen la resta de botigues que tenim.
Com és la vida allà?
Cabo San Lucas és una ciutat molt tranquil·la i la gent és molt amable. El clima és primaveral tot l'any i el Pacífic és un lloc més verge que el Carib. Estic content aquí i, a més, el negoci funciona bé. A més, he de viatjar regularment per descobrir nous mercats a països com Panamà, Costa Rica, Veneçuela i fer camí per quan s'obri Cuba.
Com definiria els mexicans?
Són gent molt tranquil·la i una de les seves principals característiques és la falta de puntualitat. Si un mexicà et diu "ahorita vengo" poden passar dos anys i encara l'estàs esperant. Al principi em vaig trobar moltes vegades esperant un client fins que em vaig adonar que no vindria mai. Tot i així ja estic acostumat a tot i ja conec la seva forma d'actuar.
Després de quinze anys a Amèrica, com valora l'experiència?
Excel·lent. Aquí hem fet arrels i tots estem molt contents d'haver donat aquest pas.
Visita Menorca?
Cada any vaig a Menorca com a mínim una vegada, normalment cap al mes de setembre. La meva àvia viu a Maó i també tinc família i molts amics a Ciutadella. La veritat és que els trobo molt a faltar a tots. I també les festes de Sant Joan!
Tornarà a establir-se a l'Illa?
Un no ho sap mai, però jo tinc clar que sóc ciutadellenc per sobre de tot i sempre tinc un pensament pel lloc on vaig néixer i on em vaig criar.