En el soterrani amb volta del Bastió de sa Font, sobre una taula plena de restes òssies antigues ben ordenades, María José León Moll (Ciutadella, 1981) exerceix la tasca de reconstruir el passat de Ciutadella. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Arqueologia, ha participat en la majoria de les excavacions arqueològiques del centre antic de Ciutadella. Acaba d'obtenir la plaça d'arqueòloga de l'Ajuntament de Ciutadella, en el municipi de l'Illa on s'han produït més troballes arqueològiques en els últims temps. Després d'obtenir el concurs, al qual es van presentar cinc persones, María José León es converteix en la tècnica responsable del Museu Municipal, amb els precedents en el càrrec de l'arqueòloga Maribel Herranz i d'Antoni Camps Extremera, que dirigí l'entitat.
¿Què implica ser l'arqueòloga de Ciutadella?
Ser la responsable de fer el seguiment arqueològic de les obres que executi el Consistori i exercir de tècnica d'Arqueologia al museu municipal, baix la supervisió del director de Cultura, Josep Marquès. Al museu, a més, treballen Sión Marquès Torrent, portera i encarregada de l'atenció al públic, i Pere Arnau, ajudant de restauració.
¿Com s'ha trobat el Museu de Ciutadella quan enguany es celebren els 75 anys de la fundació?
És una institució viva, que funciona, amb anys de trajectòria i amb molta feina per endavant per la gran quantitat d'excavacions arqueològiques dels últims temps. L'abundància de troballes ha fet que s'hagin hagut de destinar els esforços a la feina de camp enmig del carrer i que la feina de laboratori, de catalogació i investigació, quedi pendent. Fem com les formiguetes, un poc cada dia.
¿Quina és ara la seva prioritat?
Es va iniciar la revisió del fons antic del museu, que són tots els materials que van entrar a l'entitat a principis del segle XX, quan la seu era a la planta baixa de l'Ajuntament. Estic continuant aquesta tasca amb un programa informàtic que implica reinventariar, tornar a estudiar i fotografiar cada peça per actualitzar l'inventari. És un fons extens i heterogeni, hi ha des de fòssils de 'myotragus' a peces modernes, com els antics instruments de la Banda de Música.
¿Queda petit el Bastió de sa Font per custodiar aquest fons ingent?
Encara hi cabem! La idea de l'Ajuntament és que el futur museu de la ciutat s'ubiqui a Can Saura, i allà es pugui traslladar la nostra exposició permanent d'arqueologia, des del pretalaiòtic al període islàmic. Açò permetria que el Bastió de sa Font es pugui convertir en el centre receptor del material que vagi sortint a Ciutadella en el futur, així com que sigui el centre d'investigació i dipòsit de tots els fons. L'apertura de Can Saura implicarà redefinir la funció de l'actual museu com a entitat. Encara no està decidit.
¿Quan podrem veure i conèixer les troballes que han aparegut al nucli antic de Ciutadella en les darrers temps?
La idea de l'Ajuntament és que una mostra representativa de les últimes troballes formi part de l'exposició permanent del museu de la ciutat de Can Saura. Però açò ho determinarà el projecte museístic. Serà un museu que valdrà la pena perquè hi ha peces espectaculars, per exemple, dels enterraments romans trobats a ses Andrones.
¿Som conscients del que tenim?
Ciutadella encara té el repte de potenciar la vessant històrico-arqueològica no només a nivell turístic, sinó també a nivell cultural. Tenim un patrimoni molt ric i hem de prendre consciència de la nostra història com a poble.
¿Com li agradaria veure el museu d'aquí uns anys?
No sé si el Bastió de sa Font existirà com a museu o si serà a Can Saura. Sigui com sigui, m'agradaria veure un museu ple de gent, també menorquins. Voldrà dir que ens interessam per la nostra història.
Hi ha hagut troballes importants, però la gent desconeix realment el que s'ha descobert i com s'explica la història de la ciutat a partir del que s'ha recuperat, ¿hi manca divulgació?
L'única manera de què la gent prengui consciència de la nostra riquesa històrica, que per cert és espectacular, és a partir de la difussió. Com a arqueòloga, els vesins que m'han vist excavant al seu carrer me demanen quan podran veure els materials que van aparèixer. A la gent l'interessa el passat, sobretot els crida l'atenció quan apareix un mort. I a Ciutadella surten per tot!
¿Com contribueix el museu en fer la història didàctica?
Durant el curs oferim tallers a escolars i visites guiades. És la manera de què la gent conegui el patrimoni. Aquestes activitats demostren que el museu és una entitat viva, no una simple exposició de materials.
Un dia de sol d'estiu, ¿hi ha visites, o els turistes prefereixen anar a la platja? ¿Quanta gent passa pel museu durant l'any?
La veritat és que hi ha més visites els dies ennuvolats. L'any passat van passar unes 6.000 persones. Els mesos més forts són el juny, juliol i agost, amb un milenar d'entrades al mes. Els principals usuaris són els turistes anglesos i espanyols. El mes amb manco visites va ser el gener, amb 45 entrades.
Actualment hi ha l'exposició temporal de les troballes subaquàtiques a Cala en Busquets, ¿ha despertat interès?
Ha motivat la visita de molta gent de Ciutadella interessada en conèixer les restes que amaga el port i a les escoles els ha agradat molt. Segurament l'exposició romandrà exposada fins a final d'any. Després l'Ajuntament decidirà si també es trasllada al futur museu de la ciutat de Can Saura.
¿Quina és la seva peça preferida de totes les que hi ha al museu?
M'agraden totes. Ara bé, hi ha conjunts que consider més interessants que d'altres, per exemple, els materials trobats el 2008 a la sitja islàmica del carrer de La Puríssima. A Menorca hi havia una producció ceràmica islàmica autòctona força interessant, que fa que surtin peces úniques.
Cada dia treballa amb ossos de persones d'altres èpoques, ¿li fa respecte?
El que més m'agrada és l'excavació i l'estudi de les restes antropològiques; el poder arribar a saber, a partir dels ossos, com va viure aquella gent i les malalties que van patir.
¿Com veu el futur del nostre patrimoni històric i arqueològic?
La clau és la conscienciació ciutadana per donar-li la importància que té, i per aprendre a cuidar-lo i respectar-lo. També l'hem de saber promocionar. Tenim un patrimoni d'un gran potencial turístic. Per exemple, tenim les restes de la cultura talaiòtica, que és única i amb monuments d'arquitectura espectacular, que poden ajudar a atreure un turisme no estacional interessat per la cultura i la història. Fa falta imaginació per saber promocionar-lo.