D'entre totes les propostes lúdiques i culturals que trobam relacionades amb les festes de la Mare de Déu de Gràcia, les rutes guiades pels escenaris principals han representat, per tercer any consecutiu, una aposta decidida per la recuperació i l'estima de la pròpia identitat i memòria històrica. Enguany, prop d'un centenar de persones en total ha gaudit de les explicacions del bibliotecari i documentalista Francesc Carreras, que amb vertadera entrega i mà esquerra ha aconseguit captar l'atenció dels assistents, revestint les explicacions de detalls curiosíssims, com per exemple el simbolisme de les canyes verdes o l'origen de la qualcada.
L'oportunitat de mirar amb ulls diferents aquests escenaris pels que transitam cada dia i on tenen lloc els actes més significatius i arrelats de la festa, com puguin ser l'Ermita, es Cós de Gràcia o el pla de la Parròquia, ha estat en definitiva una ocasió de redescoberta fantàstica. Un temps dedicat a la curiositat més sana, que els assistents hem aprofitat amb atenció i complicitat. Mostra d'açò són l'expectació durant les explicacions, i les converses compartides entre els assistents en els trams de camí entre un punt i un altre. No hi ha faltat l'humor, tampoc, en aquestes sortides. La interrupció d'un mòbil sonant la tonada del fabiol durant la ruta de divendres passat va provocar rialles, suscitant un comentari d'allò més lúcid, "aquesta és de les poques vegades que un mòbil sonant resulta oportú".
La ruta
Com no podia ser d'altra manera, el punt de partida i de trobada, un any més, ha estat l'ermita de la Verge de Gràcia, on hem recordat per exemple l'any de la col·locació de la primera pedra, el paper de l'obreria i més tard la confraria, les diferents ampliacions i reformes, els actes religiosos que hi tenen lloc relacionats amb la festa i la importància del recinte, que empara la devoció i la fe des de fa cinc-cents anys de catorze generacions de maoneses i maonesos.Sortint de l'Ermita, la ruta porta els assistents baixant pel Cós, fins al parc des Freginal, on es disposa de prou calma i fresca a l'ombra dels arbres per parlar de l'acte més antic que coneixem de la nostra cultura popular, les corregudes de cavalls. Explica Francesc Carreras que de cóssos se'n coneixen diferents al llarg de la història de les festes. El carrer de Bonaire en seria un exemple, com també el Cós Nou situat a l'altra banda del port. Fort de l'Eau i el carrer José M. Quadrado també van servir com a cóssos algun dia. I va ser l'any 1990, amb motiu del centenari de l'actual festa de la Mare de Déu de Gràcia, que es va recuperar l'esplendor de les corregudes al Cós que avui tots reconeixem com a tal.
Deixant enrere la serenor des Freginal, la ruta guiada porta els assistents fins al pla de la Parròquia, i la plaça de la Conquesta on, una vegada més, és possible crear l'ambient adequat per parlar amb calma i deteniment. El pla de la Parròquia és el centre històric i neuràlgic de la ciutat i de la festa, on comencen i tenen lloc actes tan importants com el pregó, el permís per començar el replec, els jaleos, els comiats de la qualcada… És en aquest punt de la visita on la conversa dóna peu a parlar de l'origen i el simbolisme de la bandera, per exemple, que essent blanca aconsegueix, per una banda, representar la ciutat amb l'escut, i per una altra, el color immaculat de la Mare de Déu.
Si bé és cert que la festa tal com l'entenem avui, una festa cívica, es remunta a 1890, també ho és que les arrels religioses són tan profundes que ens duen uns tres-cents anys enrere. Se'ns fa impossible ja deslligar Maó de les seves festes i és per açò que destriar-ne els orígens i els símbols és refermar la tradició a través de la coneixença.
Un any més, la valoració d'aquesta iniciativa és molt positiva, perquè contribueix a la descoberta i l'amor per la festa del nostre poble.