"Ara ve en Miquelet es Salero!, que el veus?", li cridava una filleta al seu amic mentre observava detingudament i des de les espatlles del seu pare la multitudinària desfilada de gegants que discorria per la Plaça Constitució. Sens dubte era el seu moment, era l'hora dels més menuts de la casa, la jornada de sostenir globus en forma de gos o d'espasa i de fer mossets a algunes llaminadures.
Després d'una cercavila pels carrers del poble, en Tomeu i na Guida van entrar a la plaça acompanyats per multitud de gegants vinguts de Sant Lluís, es Castell, Alaior i Llucmaçanes a més dels del Grup Cultural Garrigues de Lleida i els dels patronat del Corpus. Els de talla gran i els petits de la casa havien agafat lloc per escoltar de ben aprop el pregó que pronunciarien els fillets de l'Escola d'Estiu i de bàsquet de l'Alcázar. Amb molta decisió els joves pregoners van oferir una glosa carregada de tradició i festa. Van començar parlant de Menorca, aquella petita illa "on sa sal de la mar se t'aferra i no te la pots llevar". La glosa va portar el públic fins a "una ciutat blanca i polida, Maó dins sa memòria". Van parlar del port natural i des Freginal com també de l'Alcázar, "una família on jugam i compartim" i on "l'esport és escola de vida". De sobte, engalanats amb cavall de paper i guindola, aquests joves van espargir la flama maonesa més festiva ja que "les festes de Gràcia han arribat i cap el jaleo hem de partir, quan sa música hagi començat es maonesos ho hem de sentir".