Tot Maó va sentir ahir la mort d'una de les persones més conegudes i estimades de Maó. Se'l coneixia com a Yurca, però també era de nom Joan Orfila. En una entrevista que li van realitzar fillets i filletes del col·legi Mateu Fontirroig explicà el perquè del nom Yurca "vaig néixer al temps de la guerra a dins d'un túnel i com que els capellans estaven tancats, no em van poder batejar i duent-me a la Sala Augusta em van posar el nom de Yurca que és d'origen rus". Segur que molts no ho sabrien, pensarien que era un sobrenom que amb l'estimació que li tenia tothom li devia haver sorgit amb el temps.
La seva gran humanitat, senzillesa i entrega a tots els que el rodejaven era sempre absoluta. Tenia especial predilecció pels més petits. Moltes generacions van aprendre amb ell futbol, els feia d'entrenador. En vindrien després d'altres que aprendrien de les seves mans horticultura, apropar els fillets al camp on ell havia viscut era un altre de les seves passions. També li agradava l'atletisme, el judo i el ciclisme al que es va dedicar també durant uns anys. Va ser geganter, la Colla de Geganters de Maó li va dedicar un gegant; havia estat caixer, cada any des de en feia més de 10 organitzava un berenar de caixers Dalt el Camí del Castell on vivia, dia 7 d'aquest mateix mes va ser l'últim, ningú s'esperava la seva sobtada mort sobrevinguda al port.
El batlle de Maó, Vicenç Tur, també ha volgut mostrar la seva consternació i declara, "la més fidel imatge del que aquesta ciutat representa: passió i respecte per totes les coses".