Miquel Àngel Violan és periodista i escriptor. Ha estat subdirector del diari "Avui" i director de comunicació a Mallorca de Riu Hotel & Resorts. Entre altres facetes també ha estat "coach" del pilot Jorge Lorenzo i actualment exerceix com a professor de comunicació corporativa a EAE Business School i Instituto de Empresa a banda de donar conferències arreu de l'Estat sobre comunicació corporativa i "headhunter" especialitzat en càrrecs de comunicació.
Resideix a Barcelona d'on és natural i dedica el seu temps a impartir docència, a la consultoria i a la recerca, pel que fa estances periòdiques a Boston, mentre prepara diversos llibres com un sobre intel·ligència animal. Però la seva publicació sobre Pep Guardiola sorgida el maig és pel que més se'l reclama. "El mètode Guardiola" tracta de les actituds i valors de l'entrenador blaugrana. Miquel Àngel Violan oferirà una xerrada a Menorca el sis d'octubre convidat per la CAEB a la seva mateixa seu de Maó entre les 16 i les 20 hores.
Pep Guardiola s'ha convertit en un nou heroi?
Per a molta gent és més que un heroi: és un referent, un model a seguir pels resultats que obté i per la forma en què ho fa, tot aplicant el joc net. No s'hi val a guanyar de qualsevol manera. Ell defensa un llibre d'estil que contempla l'estètica però també l'ètica de l'esport. Per això sedueix afeccionats d'altres equips que no són el FC Barcelona.
Quins són els principis de Pep Guardiola?
Guardiola és fonamentalment una persona amb un descomunal sentit comú. Entenc per aquesta virtut el sentit de la mesura, la sensatesa dotada de capacitat de reflexió i tenir el proïsme, les altres persones, en consideració en tot moment. De tot això deriva cultura de l'esforç, desig de la feina ben feta, meticulositat, creació de sentiment d'equip, generositat, humilitat...
En què fonamenta el seu treball, és realment una metodologia o li surt de natural?
En realitat Guardiola no té un mètode; ell, com a persona i líder, és el mètode. Un mètode basat en valors (com els esmentats) que generen actituds que propicien la confiança, el més difícil d'obtenir i el més fàcil de perdre.
Per aquesta raó les actituds d'en Pep són extrapolables a altres àmbits més enllà de l'esportiu: a tot arreu on hi hagi persones. Perquè la qualitat humana és com a mínim tan important com la qualitat professional.
Qui s'adapta a qui? Ell a l'equip o l'equip a ell?
L'equip s'adapta a Pep i Pep s'adapta a l'equip. És una simbiosi. Les dues parts s'alimenten mútuament però sense posar en qüestió una sèrie de principis bàsics. Per exemple, que l'equip és sagrat. Que el bon rotllo és fonamental. Si un jugador -per molt talent que tingui- erosiona aquest fonament, queda exclòs. Amb Eto'o i Ibrahimovic s'ha fet palès.
Alguna qualitat de Pep Guardiola que l'hagi sorprès realment.
Té una gran contenció. Sap en general mossegar-se la llengua a pesar d'estar sotmès a tones i tones de pressió mediàtica. És un model de portaveu.
És una qüestió d'amabilitat i simpatia el que el permet dur-se bé amb els mitjans de comunicació?
Conèixer l'entrellat dels mitjans l'ajuda. Tenir-hi força admiradors entre els periodistes també. Però per damunt de tot són els resultats que l'avalen. El dia que no els proporcioni, sentirem crítiques molt dures cap a ell.
Quina crítica li faria?
No és pròpiament una crítica però sí val la pena reflectir que algunes persones el consideren capriciós (les coses s'han de fer com ell vol), hipersensible, obsessionat en extrem, ultraexigent, però és clar, l'excel·lència té un preu. Cadascú que tregui les seves conclusions. El més important és que és un home que estima i es fa estimar. Que és aferrissadament barcelonista. Que fa el que estima i estima el que fa. I és a més molt conscient de la temporalitat dels seus èxits.