L'orgue de l'església de Santa Maria de Maó va celebrar ahir el seu 200 aniversari amb dos actes extraordinaris, la presentació de la nova publicació de Gabriel Julià "L'orgue de Santa Maria de Maó" i l'esperada conferència del gran mestre orguener Gherhard Grenzing "El primer orgue europeu". Com va remarcar el periodista Miquel Àngel Limón durant la presentació del llibre de Julià, era una obvietat l'interès amb que la societat sent amb estima el seu orgue principal palesa en la primera planta de l'Ateneu de Maó que ahir al fosquet es va omplir de gent.
Josep Maria Quintana, en qualitat de president de la Fundació de l'Orgue de Santa Maria de Maó, va obrir l'acte amb la presentació del llibre "L'orgue de Santa Maria de Maó. Una història de dos segles" del que n'és autor Gabriel Julià, de qui Quintana va dir que era "un home savi, gran treballador, molt bon amic i és, sobretot, una bona persona". Josep Maria Quintana va ressaltar també a Julià com l'estudiós que més s'ha dedicat a treballar el camp de les arts a Menorca "i la música és el que l'ha atret més de tot". No és la primera publicació de l'autor que es refereix als orgues havent escrit anteriorment els llibres "Els orgues de les esglésies de Menorca" (1986) i "L'església i orgue de Santa Maria de Maó" (1989) entre altres dedicats a orgues de Ciutadella.
El nou llibre, "una obra densa, llarga i ben estructurada" com va apuntar Limón, consta de 202 pàgines que contenen 16 capítols. Presentà el llibre l'actual rector de la parròquia de Santa Maria Josep Manguán qui destaca tres aspectes respecte a l'orgue: la qualitat sonora i mecànica amb la que els organers Franz Otter i Johannes Kyburz van dotar l'orgue que havia estat encarregat pel rector d'aquell moment Gabriel Aleñà; el fet que s'hagi mantingut al llarg de tots els temps en actiu adaptant-se a la realitat musical de cada moment; i la rellevància de l'instrument com a patrimoni de Maó "que se'l sent com a propi, més enllà dels tancats ideològics o socials", apunta el rector.
Gabriel Julià concep aquest llibre des de les aportacions bibliogràfiques prèvies fent noves aportacions per una obra que ha de ser "un element de referència i estudi", com bé el descrivia Miquel Àngel Limón durant la presentació. En el llibre, després d'una breu presentació de l'orgue, es dedica un capítol al rector Aleñà que promou la construcció d'un nou orgue monumental per a Maó. Julià dedica a l'orguener suís Joan Kyburz, donat que l'altre orguener que el va realitzar, Francesc Otter, va morir molt prest, diversos capítols per donar compta de la capacitat que va tenir d'avançar-se al seu moment i de l'encert d'haver utilitzat extraordinaris materials per a la construcció de l'instrument. Es fa un repàs, també, de les restauracions a les que s'ha sotmès l'orgue al llarg del segle XX i després de tota la vida musical que l'ha fet brillar amb llum pròpia. El Festival Internacional de Música de 1974, el Festival d'Orgue de 1993 són alguns moments importants. Però bé que ocupen un capítol extraordinari tots els organistes que han passat per Santa Maria des del 1810 i que han deixat una important empremta no només en la història de l'orgue sinó també han enriquit, en gran manera, el patrimoni musical de l'Illa.