En el Consell insular han tingut lloc les IV Jornades de Normalització Lingüística que han comptat en aquesta ocasió amb la presència de Ferran Suay, Gemma Sanginés i Joan Melià. El tema central de les jornades ha estat el de la fidelitat i les actituds lingüístiques, temes que han estat tractats amb un caràcter pràctic i participatiu mitjançant tècniques procedents de la psicologia que tracten de proporcionar recursos per parlar en català normalment. Ferran Suay és president de Tallers per la Llengua i coautor del Taller d'Espai Lingüístic Personal i Gemma Sanginés és coautora del Taller, psicòloga de l'esport i coautora del llibre "Sortir de l'armari lingüístic".
Les jornades tracten com a tema central el de la fidelitat i les actituds lingüístiques. Què s'ha d'entendre per fidelitat lingüística?
Ferran Suay: Més que el terme fidelitat lingüística avui preferim el d'assertivitat lingüística perquè és un concepte més modern que fa referència a l'autoafirmació, a quan fem coses perquè ens agradar fer-les sense necessitat de donar més explicacions ni de buscar arguments. Ser assertiu està en l'altre cantó de ser tímid i nosaltres parlem sovint de timidesa lingüística, callem molt sovint en català, callem quan algú parla en castellà o parlem la seva llengua, potser sentim vergonya de parlar en català en grup perquè algú ha parlat abans en castellà, posem les preferències dels altres abans de les nostre pròpies preferències.
Gemma Sanginés: Un català callat significa en definitiva que moltes vegades no se sap quina és la llengua primera de qui tens al davant. Passa també amb altres llengües minorades, no tan sols amb el català.
Quines són les actituds lingüístiques que tracten a les jornades?
F. S: Més que res tractem de l'actitud de timidesa lingüística que s'expressa de moltes maneres, des de parlar amb algú castellà perquè no té pinta de ser catalanoparlant fins a demanar perdó quan diem "Bon dia" i ens contesten "Buenos días". Totes aquestes actituds van en contra de la llengua i del benestar i la salut social dels seus parlants.
Parla de timidesa lingüística i la conferència que va oferir divendres portava per títol "Siguem educats, parlem català". El català ha de patir també de mala educació?
F. S: Això és perquè un dels prejudicis més assentats és que hem de parlar el castellà per educació. Llavors en primer lloc què hem d'entendre, que els castellanoparlants són uns mal educats? Si nosaltres canviem de llengua per educació i ells no ho fan es pot entendre que els estem insultant directament, i això és inadmissible, lògicament. Si nosaltres canviem de llengua per bona educació també ho hauria de ser per a ells. Nosaltres pensem que bona educació és una cosa distinta a canviar de llengua.
G. S: Amb la gent que ve al taller aquesta idea de ser educats la treballam des dels prejudicis. Nosaltres pensam que el primer entrebanc amb el que es troba la llengua no és la legislació, que també en algunes ocasions, no són els models que juguen en contra, sinó els prejudicis que nosaltres mateixos tenim, per exemple aquesta persona és negre no m'entendrà quan en realitat hi pot haver una dificultat, com el soroll, i no m'ha entès bé.
Han basat el taller en tècniques procedents de la psicologia. En què consisteixen aquestes tècniques?
G. S: Expliquem alguns recursos de la psicologia aplicada, clínica i de la psicologia de l'esport per mostrar tècniques de control psicològic, control de l'ansietat, tècniques de detecció de prejudicis, tècniques de comunicació verbal i no verbal, argumentació, sobretot arguments per afrontar situacions de conflicte lingüístic. En definitiva una de les coses bàsiques que intentem remarcar és que millor que estalviem energia, que no perdem temps ni energia en situacions que no ens faran sentir millor, no intentar convèncer a tothom que ha de parlar català, la qüestió és que jo vull mantenir la meva llengua i vull saber com ho he de fer. I tot això provoca un efecte expansiu gràcies a persones desenfadades, sense complexos, que s'expressen amb naturalitat i amb les que no es dóna cap conflicte perquè no entra en joc brut.
I han pogut avaluar els resultats de l'aplicació d'aquestes tècniques?
F. S: A curt termini fem enquestes de satisfacció i els resultats són bons. Però ens interessa també saber-ho a llarg termini.
G. S: Amb això estem treballant. Els mateixos tallers els fem al País Vasc. Estem elaborant una enquesta a llarg termini i després tenim un blog en el que la gent pot anar explicant els resultats a través d'experiències que ha viscut arran d'aplicar aquest mètode de formació. Al blog ens expliquen experiències concretes que quan es repeteixen sistemàticament són una mostra de la realitat.