"Que no es perdi ni una gota", sembla haver estat la proclama dels usuaris i constructors de l'arquitectura rural menorquina. Aquesta és una de les conclusions a les que han arribat els arquitectes Ferran Vizoso i Jesús Cardona que han desenvolupat el seu treball "Arquitectura de la pluja a Menorca" gràcies a una beca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears d'Investigació d'Arquitectura i Medi Ambient, per la qual cosa ahir presentaven el seu treball a Palma, i una altra beca de l'IME per la qual van presentar el seu treball el passat mes de març.
Vizoso i Cardona han arribat a la conclusió que no hi ha cap relació directa entre la configuració de l'arquitectura tradicional i la recollida d'aigua de pluja, el que havia estat la seva hipòtesi inicial. Per altra part, determinen que des de simples excavacions a la roca fins a sofisticats dipòsits amb voltes de canó suposen un ventall d'elements que constitueixen l'autèntica arquitectura de la pluja a Menorca.
Sitjots, aljubs, cisternes, bassals, dipòsits o safarejos són els principals elements. Les superfícies de captació van des del propi recipient o la seva coberta a camins, camps de cultiu, roquissars, cobertes de teules, eres o terrats.
Els arquitectes s'han dedicat a realitzar un treball de camp per tal de descobrir i descriure tots els sistemes de recollida d'aigua de pluja superficial que es van dur a terme fins la segona meitat del segle passat. "Tots els tipus de superfícies que fossin impermeables i tinguessin una mínima pendent eren utilitzats per recollir aquest recurs natural", afirmen.