Les reiterades dificultats per les que passa el sector agrari de Menorca i la delicada posició en la corda fluixa d'una dotzena de finques no han aconseguit que el màxim referent del sector hagi tropissat amb una minva de participació. És aquest un dels fets que mou a la consellera d'Economia, Antònia Allès, a afirmar que el camp és viu. Per a ella, els pagesos han demostrat que encara hi ha il·lusió i sobretot molta vocació cap allò que estimen i no conceben una vida allunyada de la terra.
Un any complicat que, a més d'una situació de crisi econòmica generalitzada, li hem de sumar la greu problemàtica de Quesería Menorquina. Quina valoració en fa del camp de Menorca?
Quan parlem del camp topem amb una situació complicada i complexa. Si haguéssim de parlar d'alguna virtut recordaria que el 2003 el sector analitzava la situació davant la por que algun dia Kraft se'n pogués anar i vam entendre que el sector agrari era estratègic per mantenir el territori, per manejar-lo, perfilar aquesta postal i produir productes d'altíssima qualitat. Era important caminar cap a un model que diversifiqués, reorientés. En aquell moment més de 100 llocs enviaven quallada a Kraft. Avui són dotze o tretze. Sí que són les finques més grosses, fet que provoca preocupació i alarma però en el seu moment vam prendre mesures com apostar per marques de qualitat amb productes amb denominació d'origen i donar valor afegit, diversificar i que fóssim capaços de compensar una feina que no té preu, la de mantenir el territori. Si el tingués, no tindríem prou per compensar-ho. Menorca va entendre la situació i va posar en marxa el CARB.
Menorca no es concep sense la fàbrica de Quesería Menorquina...
El tema és preocupant. Al seu moment vam dir que no es podia tancar la fàbrica perquè el mal no afectaria només al sector agrari sinó a tota Menorca, les famílies, els ramaders, el transport. Menorca no podria aguantar aquest cop. La suma d'esforços, de fer feina de forma conjunta va fer que en el seu moment, Kraft se n'anés però que la fàbrica no tanqués. Segurament no va ser la millor opció que Nueva Rumasa assumís l'empresa. Si fem una reflexió, crec que hauríem de mirar més en clau menorquina i amb empreses de Menorca que poguessin tirar endavant les nostres empreses. He tingut oportunitat de veure el caràcter emprenedor dels nostres empresaris. I si ha-gués estat així, segurament no ens trobaríem amb una situació com l'actual. Però val la pena veure aquesta idea de sumar esforços per treure a llum el problema.
I quins diria que són els reptes que encara manquen per assolir?
Entendre i valorar la part mediambiental amb bones pràctiques, la necessitat de comercialitzar i de trobar preus justos. La comercialització és un repte que va de la mà del transport. La simplificació administrativa. Un pagès hauria de poder fer una guia des de casa seva. Per això és necessari tenir l'accés a internet en condicions. Demanem al Govern que tota la informació es simplifiqui, no pot ser que de cada dia augmentin les exigències. I l'escorxador serà un repte més damunt Menorca, i ha de liderar el tema el propi sector.
Creu que els menorquins donem valor al producte que surt de la terra illenca?
Els menorquins som qui hem de donar valor al que es produeix aquí. Per sort, i tal vegada perquè la crisi ha ajudat a que el pagès no se'n vagi, hi ha un sector viu que hem de aviciar. A Menorca, el reconeixement social cap a la gent del camp hi és. I d'aquí que per la fira hi passin tants de milers de persones. I no ho podem perdre perquè el sector manté el millor que té Menorca que és el paisatge. Si les parets seques no estiguessin alçades, qui ho faria? Per tant, hem de cercar que el camp sigui viable. Hem de fidelitzar el sector perquè tenim tants productes agroalimentaris damunt la taula que ho hem de valorar i tirar endavant.
Amb el que no hem avançat prou és amb les competències, que per l'Estatut s'atribueixen al Consell. A Menorca les tenim des de 1999 i mai hem comptat amb els recursos econòmics. I aquesta setmana ens hem sentit discriminats perquè ha sortit publicada una convocatòria per organitzacions agràries de Mallorca amb un pressupost de 240.000 euros i en la que Menorca no hi té cabuda quan el Consell fa esforços per oferir una ajuda de 30.000 euros a repartir. Hi ha un clar fet discriminatori que no hauria d'existir. Les OPAS han d'entendre que si les ajudes que ens pertoquen no arriben a Menorca es difícil tirar endavant un sector amb polítiques pensant amb Menorca.
I què diria que representa la Fira en un moment tan complicat com l'actual?
Malgrat les dificultats, enguany es celebren noces de plata, amb més finques que l'any passat i molta participació de caps. Vol dir que el sector té ganes de participar. Això vol dir que hi ha il·lusió malgrat la situació. I estic convençuda que el camp és vocacional. És d'admirar que amb la duresa de la vida al camp encara hi hagi joves que s'incorporin, i és que ho han viscut en família i s'ho estimen.
Quan fa una mirada enrere, pensa que li ha tocat ballar amb la més lletja?
Jo diria que he tingut el privilegi de fer feina per a un sector del qual estic encantada. Tenir un compromís amb Menorca i no entendre el sector agrari, no tindria sentit. Que hi ha moments rostits, dolorosos, és cert, que quan veus la gent preocupada comparteixes l'alarma i desesperança, també. Però sempre això t'acaba esperonant perquè tens clar el paper del camp de Menorca. Apareix un problema, se supera però en sortirà un altre. Per exemple, la llengua blava va suposar un gran problema i ara no se'n xerra.