Es defineix com una persona mediterrània, que necessita el sol i la mar a la vora, però aquest hivern Carol Zoca Capó (Ciutadella, 1978) s'ha vist obligada a fer front a temperatures que voltaven els 30 graus sota zero. Fa sis mesos que la menorquina i la seva parella es van instal·lar a la ciutat canadenca d'Ottawa i, després d'uns mesos en què els termòmetres es resistien a pujar, esperen amb ànsia l'arribada de l'estiu. Mentre el seu company duu a terme estudis de postdoctorat a la Universitat d'Ottawa, Zoca es centra en aprendre anglès amb l'objectiu de trobar feina aviat. Llicenciada en Psicologia, la menorquina ha optat pel voluntariat com a eina per endinsar-se en el món professional i espera poder treballar pròximament en l'àmbit de l'adopció i la protecció de la infància.
La seva intenció era estudiar a Barcelona però va acabar instal·lant-se a Tarragona, per què?
Des de petita tenia molt clar que aniria a estudiar a Barcelona, on anava sovint i tenia bones amistats. Finalment, el destí va voler que anés a parar a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili. En un primer moment, vaig pensar fer un any allà i després traslladar el meu expedient acadèmic a Barcelona, però a Tarragona em vaig trobar molt bé: és una ciutat petita, costanera, molt assolellada i amb la platja a només cinc minuts. Allà vaig fer molts bons amics i, a més, només està a 90 quilòmetres de la Ciutat Comtal. He viscut a Tarragona durant 14 anys i la veritat és que la qualitat de vida és molt bona.
Quina carrera va dur a terme?
Vaig estudiar Psicologia. Des de sempre m'han interessat les relacions que s'estableixen entre les persones i com aquestes afecten i condicionen la nostra vida quotidiana. Durant el darrer any de carrera vaig descobrir la Teràpia Relacional-Sistèmica, que també anomenen Teràpia Familiar, i després de llicenciar-me vaig fer el màster en Teràpia Familiar per la Universitat Autònoma de Barcelona. En concret, estudiava a l'Escola de Teràpia Familiar de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
A Tarragona també va trobar l'amor...
Sí. Allà vaig conèixer n'Àlex, el meu company. Ell és de Tortosa i va estudiar Enginyeria Química. Després va dur a terme un doctorat en Mecànica de Fluids al Departament d'Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili. Des d'un primer moment vam parlar de la seva necessitat de fer una estada a l'estranger per poder progressar en la seva carrera. Jo el vaig recolzar des del principi perquè la idea de conèixer món sempre m'havia atret.
Per tant, la possibilitat de marxar a l'estranger sempre havia estat sobre la taula...
Sí. Hem estat molts anys sabent que en algun moment marxaríem fora d'Espanya. No obstant, volíem esperar que sortís una bona oportunitat. Després del doctorat, n'Àlex va estar treballant a la mateixa universitat com a investigador i jo he fet feina els darrers quatre anys com a tècnica en adopcions.
Una feina interessant...
Sí. M'apassiona. Hi ha moments molt polits quan ajudes a formar una família i veus com es van creant els vincles entre ells. Tot i així, també hi ha moments durs, quan les coses no funcionen tal com tothom espera.
Quina era la seva tasca?
Feia feina a la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, que treballa en conveni amb l'Institut Català de l'Adopció (ICA) de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres ens encarregàvem de portar a terme la formació i valoració de les famílies de les comarques de Tarragona que sol·licitaven l'adopció de fillets nascuts a Catalunya. A més, fèiem un seguiment des que el fillet arribava a casa de la família adoptiva fins que l'adopció era plena.
Quan va sorgir l'opció de deixar Tarragona?
Va ser el juny de l'any passat. A n'Àlex li van oferir una plaça de post-doctorat a la Universitat d'Ottawa i després de pensar-hi una mica vam aterrar a Canadà el 22 d'octubre.
Quina va ser la seva primera impressió a l'arribar a Ottawa?
Després d'haver perdut el vol de connexió a Philadelphia per culpa dels diversos controls de seguretat e immigració que varem haver de passar a Estats Units, els agents de Canadà ens van rebre amb un somriure, donant-nos la benvinguda i desitjant-nos que ens agradés el seu país. Arribar a Ottawa, en aquest sentit, va ser un descans. Però en sortir de l'aeroport queien els primers flocs de neu, com si fos un avís de l'hivern que ens esperava....
Habituar-se al clima ha resultat dur?
La veritat és que el clima era el que em feia més respecte abans de marxar. Durant els anys en que estàvem buscant el post-doctorat de n'Àlex, l'única condició que li posava era que fos un país amb un clima agradable. Sóc mediterrània cent per cent, necessito el sol i la mar a la vora. Era el mínim que demanava, doncs sempre he defugit el fred, la neu i la pluja. Però arribat el moment i amb una bona oportunitat al davant, vaig pensar: "Per què no?" Canadà és un país molt avançat en molts aspectes, fet a base d'immigració i que m'oferia l'oportunitat de perfeccionar l'anglès i fer moltes activitats que sempre havia descartat i que possiblement, mai més agafaré amb tant d'entusiasme com l'esquí, el patinatge sobre gel o l'"snow-shoeing", que consisteix en caminar sobre la neu amb raquetes als peus.
Sembla que s'ha adaptat bé a les noves condicions climatològiques...
Realment fa molt de fred aquí, aquest hivern hem arribat a estar a 31 graus sota zero, però la veritat és que ho porto bastant bé. Tots els llocs estan molt preparats i a dins de casa pots arribar a passar calor! Amb un bon abric i unes bones botes, guants i gorro, estàs salvat! Mai m'havia imaginat, per exemple, que un riu més gran que l'Ebre es pogués congelar d'aquesta manera, és impressionant veure aquestes extensions de gel.
Dominava l'anglès abans d'arribar?
La veritat és que no estudiava anglès seriosament des que anava a l'institut a Ciutadella. No poder-me comunicar en anglès ja havia començat a resultar frustrant a Tarragona, on molts companys doctorands de la URV venien d'arreu de món i no parlaven ni català ni castellà. Tenia la sensació de no poder connectar amb molta gent per culpa de la barrera idiomàtica. Aquí em va passar el mateix: entre la manca de fluïdesa i la vergonya a l'hora de parlar anglès, em va costar una mica adaptar-me. Però després d'instal·lar-nos vaig decidir apuntar-me a una acadèmia per refrescar el que ja sabia i continuar aprenent. Me va anar força bé però ara que he començat a cercar feina necessito un nivell d'anglès més elevat.
Continuarà estudiant?
Sí. Estic fent un curs per preparar-me per a un examen que avalua la competència lingüística de les persones que parlen anglès com a segona llengua i que és el que la majoria de universitats i empreses nord-americanes demanen com a criteri d'admissió. És evident que necessito tenir un bon coneixement del llenguatge que em permeti competir amb un angloparlant a l'hora de fer front una entrevista de feina, i evidentment, poder-la desenvolupar correctament.
Tot i així, a Canadà també es parla francès...
Ottawa cau just a la frontera entre les províncies d'Ontario, a la que pertany, i Quebec, que és la única província que té per única llengua oficial el francès. La resta de províncies, inclosa Ontario, tenen l'anglès per única llengua oficial. Tot i això, la proximitat d'Ottawa a l'estat francoparlant de Quebec fa que un percentatge important de la seva població sigui bilingüe. El bilingüisme és de fet un tema important en aquesta zona. Tota la ciutat està retolada en les dues llengües, a la universitat pots triar la llengua en què vols rebre les classes i si vols treballar per al Govern o la Universitat t'exigeixen acreditar el coneixement de les dues llengües.
Ha notat una diferència important pel que fa als costums?
Soc una persona bastant oberta i adaptable i no m'està costant adaptar-me al nou estil de vida. Es veritat que els horaris són molt diferents i, a vegades, et trobes amb anècdotes divertides. Això és el que ens va passar el passat 31 de desembre. Havíem d'anar a sopar a casa d'uns amics i, com que no tenim cotxe, ens havien de recollir. Vam quedar a les 15.30 hores! Nosaltres acabàvem de dinar i ja ens estaven venint a cercar per anar al sopar de Cap d'Any! Aquí fan horari britànic i això ens sobta però nosaltres fem una barreja entre els dos, adaptant-ho a les nostres necessitats.
A quina zona de la ciutat viuen?
A la zona del mercat, el Byward Market, al centre mateix de la ciutat. Per algun motiu tant a Tarragona com aquí sempre he viscut al costat del mercat. Potser perquè hi ha un ambient que em recorda a Menorca, amb botigues petites, on acabes coneixent al carnisser, al verduler i al peixater. Aquí ens trobem còmodes perquè ho tenim tot a l'abast i no necessitem transport i podem fer el nostre dia a dia a peu. La zona on vivim és la més vibrant de la ciutat i té una oferta d'oci nocturn considerable amb nombrosos restaurant i pubs.
Què és el que més li agrada d'Ottawa?
La ciutat té molt a prop grans extensions de natura i als canadencs els encanten les activitats a l'aire lliure, són uns grans esportistes. Encara no hem passat cap estiu aquí però ens han dit que la natura inunda la ciutat un cop s'acaba l'hivern. A més, Ottawa té llocs amb molt d'encant com el canal que la travessa i ofereix a l'hivern una gran varietat d'activitats esportives. Pel contrari, crec que la capitalitat d'Ottawa és un poc artificial, fruit d'una decisió salomònica arrel de la pugna entre les dos grans ciutats de la zona: Toronto i Montreal. És per tant una ciutat pensada per acollir la maquinària del funcionariat estatal i es troba a faltar l'encant de llocs com Montreal. També trobo a faltar més vida cultural, Ottawa pot resultar una mica ensopida.
Com definiria als canadencs?
La gent és de tradició anglosaxona. Són molt afables i educats però costa molt establir-hi una relació més enllà de la mera formalitat. S'enyora la franquesa i espontaneïtat a la qual estàvem acostumats a casa. Novament, la diferència entre regions es fa notar en aquest aspecte. A la banda francesa un es sent un poc més com a casa.
Actualment està cercant feina, a quin àmbit li agradaria dedicar-se?
D'entrada m'encantaria poder treballar en l'àmbit de l'adopció o de protecció a la infància. Per a mi seria una experiència única el fet de poder veure altres maneres de treballar i aprendre'n. Aquí les adopcions s'entenen de manera molt diferent que al nostre país i m'agradaria conèixer-ho de primera mà i veure els resultats que s'obtenen, per exemple, amb les adopcions obertes. Tot i així no resulta fàcil trobar feina en un país on no tenen cap referència teva com a professional ni tampoc dels llocs que figuren al teu currículum. Actualment estic fent dos voluntariats en el meu àmbit, que és el que tothom m'ha recomanat, per donar-me a conèixer i fer "experiència canadenca". A més, valoren molt el fet de "servir a la comunitat". Però no és gens fàcil obrir-te camí com a immigrant, encara que estiguis qualificat.
Què espera d'aquesta experiència a l'estranger?
El motiu principal a l'hora de venir aquí era l'oportunitat de n'Àlex de realitzar una estada postdoctoral que li permetria poder adquirir una experiència valuosa en recerca científica per poder, un cop de tornada a casa, optar a una feina com a professor dins del sistema universitari espanyol. Per la meva banda, voldria aprofitar aquesta oportunitat per millorar l'idioma, treballar a l'estranger i conèixer un altre país des d'una perspectiva més complerta que la del turista. Ara mateix no teníem cap obstacle insalvable davant d'aquesta possibilitat i era el moment adequat per fer-ho.
Quant temps tenen pensat quedar-se a Ottawa?
De moment estem aquí i no pensem en la tornada. Sempre he pensat que el món és molt gran i que ens limitem a un tros de terra molt petit. Conèixer altres països t'obre noves realitats i perspectives i tot això és riquesa. Sempre he animat el jovent a, com a mínim, tenir l'experiència d'anar a estudiar a fóra, doncs és una època d'un gran creixement personal a l'hora que molt polida i divertida. Jo encara he de començar aquí i tot i que no hem pensat en cap moment quedar-nos aquí definitivament perquè fa massa fred, qui sap! En funció del que ens anem trobant pel camí farem...
Entra en els vostres plans la possibilitat d'instal·lar-vos a Menorca?
De moment Menorca no és una opció que ens haguem plantejat seriosament. Menorca és casa meva, on tenc família, amics i arrels, però ara per ara, pel nostre desenvolupament professional és una opció poc viable.
Què és el que més troba a faltar de l'Illa?
La mar, sens dubte. Encara no hem decidit què farem aquest estiu però em costa pensar en un estiu sense poder nadar a ses platges de Menorca. Per altra banda, també és una bona oportunitat per fer turisme per aquí, doncs és un país immens. Canadà és un país amb molts rius i llacs i també tenen platges però hauré d'esperar fins a l'estiu per veure-les i segur que no tenen res a veure amb el concepte que nosaltres tenim de platja.
---------------------------------------
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.infow