És de tots sabut que la Banda de Música de Ciutadella té un extraordinari poder de convocatòria i una vegada més, el passat dilluns, congregà una imponent afluència de públic a l'església del Socors per escoltar el tradicional concert de Setmana Santa, comptant amb la presència de monsenyor Salvador Giménez, bisbe de Menorca, acompanyat del vicari general, l'alcaldessa i el conseller de Cultura del Consell.
Fidel a la seva norma de donar a conèixer els valors que integren la formació bandística, Joan Mesquida escollí un programa nou -quatre obres d'estrena absoluta a Ciutadella- entre les quals, una obra per solista, que ens permeté poder reconèixer els mèrits que concorren en el professor Héctor García Lombardo, protagonista del "Concert per a trombó i banda" de Johann de Meij. Obra d'ambicioses proporcions, en què és palpable la intencionalitat del compositor, gran virtuós del trombó, el concert de Meij s'estructura segons els canon del "concerto" clàssic en els tres moviments tradicionals: ràpid, cantable, ràpid. Obra cenyida a l'ortodòxia tonal, destaca en ella el seu caràcter rítmic dominant. Des dels primers compassos en què exposa una cèl·lula melòdica de cinc notes, enunciada per la fusta de forma reiterativa i que en progressió melòdica ascendent va recollint les diverses seccions instrumentals fins arribar a un tutti de gran efecte, es fa patent la línia que definirà l'obra: un minimalisme evident en les síncopes rítmiques que accentuen el cant sonor del trombó solista.
El primer moviment "Rare", una successió de melodies curtes, portades a un ritme trepidant on el solista posa a prova les seves capacitats tècniques, és sostingut per una orquestració molt complexa -amb una gran participació de la percussió en totes les seves variants- que es llença a progressions d'acords dissonants en un calidoscòpic mosaic sonor veritablement impressionant. El segon moviment "Medium" ens porta a un clima totalment divers: el trombó entona una melodiosa balada molt inspirada sota el suport insistentment rítmic de l'orquestra i desemboca en un trepidant "Well done", en què es recull el tema inicial, portant-lo a una impressionant coda, un efectiu i efectista "bon final" com es nomena aquest darrer moviment.
Héctor García fou un traductor excel·lent de l'obra de Meij. Exhibí la seva tècnica en l'expressió vigorosa i dinàmica de la peça, realçant la línia melòdica i el ritme impetuós que defineixen el moviments ràpids i evidencià expressivitat en l'adagio central, accentuant el lirisme de la balada, sometent les dificultats manifestes de la partitura a una dicció plàstica eloqüent i posant en evidencia el seu innegable virtuosisme.
La segona part del programa estava conformada per tres obres breus: dues marxes processionals i l'obertura "Persis" de James L Hosay. Les marxes processionals solen identificar-se amb aquelles que s'escolten en les desfilades processionals de Setmana Santa -seria el cas de la "Hosanna in Excelsis" d'Oscar Navarro- però dins el segle vint assoliren formes definides les marxes de les festes llevantines de "Moros i cristians" fins el punt que avui són ben diferenciades les marxes "mores" de ritme més solemne i pausat; de les marxes "cristianes" més vives i marcials.
Joan Mesquida aconseguí una traducció molt ajustada de les obres programades: imprimí particular sonoritat en la versió de l'obertura "Persis" on la presencia de la corda de baixos -llàstima que l violoncels fossin solament dos- donà una nova textura a la massa sonora, sense els quals els metalls no haurien contraposat el seu caràcter èpic i marcial amb el mateix efecte. La marxa processional "Hosanna in excelsis", que segueix la forma clàssica d'aquesta forma musical, aconseguí una versió pulcra i recollida, en què no mancà, emperò, l'expressió dramàtica que les presideix. Mesquida sap destacar aquests llampecs amb una apropiada progressió dinàmica i sonora, obtenint al llarg del concert una resposta convincent de l'orquestra, atenta sempre a les indicacions de la direcció. Cal dir que avui la Banda de Ciutadella compta amb un estol de músics de sòlida preparació i que les intervencions solistes troben sempre executors de veritable mèrit, com ho demostraren dilluns l'oboè, la flauta, els teclats, la trompeta o la percussió.
La marxa "cristiana" portà l'agrupació musical al "climax" adequat per un definitiu "Vell done" amb una exhibició brillant de totes les seccions (música que "es veu" i que tant podia suggerir l'entrada cavalleresca d'un estol de creuats, com la desfilada triomfal per les vies imperials de la vella Roma al millor estil d'un film americà) dominada per una intervenció obsessiva de timbals i caixa en un tutti que va fer prorrompre el públic en una ovació de gala, a la qual la banda va correspondre amb la interpretació del "Te Deum" del final del primer acte de la "Tosca" de Puccini, orgue inclòs.