José María Ruíz Mateos, la Llei Antitabac del Govern central i la candidata del Partit Democràtic, Sole Sánchez, foren els principals protagonistes de la matança de bujots que ahir migdia tingué lloc a Ciutadella. Si es tractés d'un marcador esportiu, es podria dir que el propietari de Nueva Rumasa i la normativa estatal lideraren el rànquing de bujots amb dos cadascun, i que Sánchez aconseguí el triomf en l'apartat de creacions més comentades.
La crítica més original a la Llei Antitabac fou la del Cercle Artístic. El seu bujot recreava en Rafel, un personatge de la sarsuela "Foc i Fum" que en un moment de l'obra s'asseu còmodament a una butaca i encén un puro. L'entitat cultural, encarregada enguany d'organitzar l'obra, recreà un bujot amb un puro a la butxaca i dues inscripcions al seu cos. La primera, parodiant el títol de la sarsuela, deia "Ni foc ni fum". La segona inscripció, més explicativa, permetia llegir "A sa presó va anar per avellanes tirar, i ara hi tornarà per a l'escenari fumar". L'altra entitat que s'afegí a la crítica a la normativa antitabac foren els Salesians, que penjaren un bujot fumant un enorme puro que es demanava on podria anar a fumar a partir d'ara.
La crítica a l'empresari Ruíz Mateos i la seva polèmica gestió a Quesería Menorquina fou recollida per dos bars i per bujots pràcticament idèntics. Un Ruíz Mateos disfressat de Superman, recordant la famosa escena protagonitzada per ell mateix ja bastants anys enrere, penjava dels bars s'Oficina i Maybi. Un d'ells qualificava l'empresari de "L'heroi de Nueva Rumasa" i l'altre, qui sap si amb una proposta de futur, optava per "Supermateos cremat i es formatge arreglat".
Però, com dèiem, si aquests foren els bujots més nombrosos, el més comentat fou el del Casino 17 de Gener, un dels pocs que optà per fer crítica de l'actualitat local. L'entitat penjà un bujot en forma de dona vestida amb roba interior i amb les mans tapant-se els pits, en una clara al·lusió a les fotografies de Sole Sánchez, la candidata del Partit Democràtic, mostrant els pits. "S'ha ben guanyat aquest bujot", comentaven diverses persones que observaven la creació del Casino, i que llegien el cartell que deia "Na Sole ja ha mostrat es plumero, i si no l'ha mostrat més és perquè l'esquerra no l'hi ha deixat".
Curiosament, aquest bujot fou un dels que més tardà en prendre foc, resistint els dispars de les escopetes. L'altra entitat que tocà un tema local fou el Club Nàutic de Ciutadella. Aprofitant l'imminent reordenació del port interior i la creació de nous espais per a les embarcacions, l'entitat creà un bujot vestit de mariner que deia "Ara que hagués pogut tenir un amarrament, no tenc doblers ni els bancs me'n deixen".
La crisi econòmica que indirectament tocava el Club Nàutic fou l'objectiu directe del bujot del Bar Bananas. O millor dit, l'objectiu foren les polítiques del Govern central. En una llarga explicació, el bujot carregava contra les decisions preses des de La Moncloa en temes com el tabac, el trànsit, la salut, els toros o els matrimonis. En canvi, concloïa el bujot, "hi ha 5 milions d'aturats i no passa res".
Superant les fronteres de l'actualitat insular, dos bujots agafaren com a referents temes estatals. Un, el del bar Bay-Bey de Cala Blanca, era clarament esportiu. Recreava la figura de l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho. Aprofitant la recent victòria dels blancs a la Copa del Rei i el posterior incident de Sergio Ramos amb el trofeu, el bujot, amb una pilota a sota el braç, posava en boca de Mourinho la frase "Som el millor, fins i tot amb la copa rompuda".
En un àmbit ben diferent, entre la justícia i la premsa rosa, el bujot del Centre Social Sa Nostra del Camí de Maó presentava a Maria José Campanario, l'esposa de Jesulín de Ubrique, vestida de metgessa. Aprofitant la suposada estafa d'aquesta famosa i de la seva mare a la Seguretat Social, l'entitat recordava que "la Seguretat Social som tots". Val a dir que aquest bujot fou el que es prestà a més interpretacions, ja que eren moltes les persones que no relacionaven la crítica amb María José Campanario ni estaven al corrent de l'anomenada Operació Karlos.
A les dotze del migdia, tots aquests bujots estaven penjats i a punt per ser el blanc de les escopetes. Amb un cel que amenaçava pluja, els nou ninots acabaren cremant, alguns amb més facilitat que altres. En algun cas fins i tot s'hagué de recórrer al contacte directe del bujot amb el foc per a què prengués, però finalment l'objectiu es complí i el foc exercí el seu efecte depuratiu i eliminà simbòlicament les actituds i accions que Ciutadella no voldria tornar a veure o que, si més no, han generat crítiques i opinions confrontades durant els darrers mesos.
Passaven uns minuts de les dotze quan començaren a caure algunes gotes de pluja, i minuts després una ruixada descarregà sobre la ciutat, que s'havia lliurat pels pèls d'un altre Dia de Pasqua passat per aigua, com succeí l'any passat.